Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/373

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

al senyor rey: per que Deus e lo rey de Castella e tot lo mon los ne tench per escusats. E lo rey de Castella com ho sabe, los dona per bons e per lleyals, e dona per traydor en Nicolau Peris, axi com lo senyor rey hauia feyt, com a bon senyor ço que hauia feyt, e valeros, qui per mal lauia donat.

Puix com lo senyor rey hach ordonat Alacant, anasen a Elx, e posa setge a Elx, e hi trague ab trebuchs. E dins aquell temps quel setge tenia hach tota la vall Delda e de Nouelda, e de Nompot e Asp e Petrer e la Mola; e hach Criuelleyn que la Rays sen vench a ell, es feu son hom e son vassall; e puix hach Fauanella e Calloza e Guardamar. Queus dire? Tant tench assatiat Elx quel hach es rete a ell. E puix hach Oriola e lo castell qui li rete Pere Ruys de senct Sabria quin era alcayt quil rete, com vae, que la vila Doriola hach hauda: e hach gran raho, que li retes lo castell sens colp e sens costada, que hu dels pus forts castells e dels pus reyals es Despanya. E axius podets entendre, quel caualler feu gran bondat e gran cortesia, que axi rete lo castell al senyor rey. E hach pres lo castell de Montagut e la ciutat de Murcia e Cartegenia e Lorcha e Molina e molts daltres llochs: los quals es ver que la major part pertanyien, que deuien esser del dit senyor rey per just titol, segons que ya dauant hauets pogut entendre en la conquesta del regne de Murcia. [1] E com lo senyor rey hach hauda la ciutat de Murcia e la major part del regne, establi la terra e lexa procurador lo noble en Iacme Pere son frare ab molta bona caualleria que hi lexa ab ell.


CAPITOL CLXXXIX.
Com lo senyor rey en Iacme Darago hach noues, quel infant en Pere son germa era mort a Lleo, e en Ramon Danglesola; e com se tornaren en Arago senyeres alçades.

E com fo el regne de Valencia tornat, a ell vengren noues, que linfant en Pere son germa era mort de malaltia al setge de Lleo, e en Ramon Danglesola. E lo senyor infant en sa malaltia

  1. * Cap. XVII.