dire? quel senyor rey de la sua ma ne espaetxa cinch en aquell lloch: e entretant les gents atenien, e entrauen per aquell portal. E en Berenguer de Puixmolto nos partia del senyor rey, e axi mateix feya darmes, que marauella era. Queus dire? que ab molta caualleria qui fo entrada apres del senyor rey sen ana a la porta den Nicolau Peris lalcayt ab la espasa en la ma destra e ab les claus en la ma sinistra, e aqui ell se defensa; mas poch li valch son defensar, que tot fo aqui pecejat.
E com tot lo castell fo pres, lo senyor rey mana, que lalcayt no fos soterrat en simenteri, ans lo dona per traydor, e feu li hom gitar lo cors als cans. Perque, senyors qui aquest libre oyrets, guardats vos, com emparats castell per senyor; que qui castell empara per senyor, la primera cosa en que li deu anar lo cor es, que salua lo castell a son senyor; e laltra, quen puixca exir a honor de si e de son llinatge. E no va lo cor axi a tots, ne a molts qui ara reeben castells, ans la primera cosa en que pensen fan lo compte aytant, e de guardia dell castell: e per aytant trobare un escuder quil me guardara, per que aytant men sobrara cascun any. E axi aquells qui aço pensen fan foyll pensament, per que son molts cauallers e altres bons homens estats morts e consumats, e llur senyor los ha donats per traydors. E aquest caualler alcayt de Alacant, per nom en Nicolau Peris, hi muri el defensa mentre vida li basta, e aquells qui ab ell eren; mas perço com no hi tenia companyia tanta com tenir hi deuia, e de que prenia sou del rey de Castella, e no hi hauia mes en obra ço quen prenia cascun any del rey de Castella, per cascuna daquestes coses fo donat per traydor. E axi dich vos, que dels grans perills del mon es tenir castell per senyor, per gran pau que sia; que en un dia o en una nuyt ve ço que james nos cuyda hom quesdeuenga.
E axi lo dit senyor rey hach pres lo castell, e comanal an Berenguer de Puixmolto, e fo gran raho, que be ho hauia seruit. E puix auallassen a la vila, e en Ramon Sacomana e en Iacme Berenguer e en Sauerdu, qui eren dels millors Dalacant, ab tots los altres faeren sagrament e omenatge al senyor rey, que auallarien a ell a la vila dauall, com vaeren, que lo castell era perdut, e conexien, que nos podien pus tenir a la vila Dintrauela; que per cert, si el castell no fos estat pres, ells nul temps nos foren retuts
