Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXXII

CAPITOL CLXXXII.
Com lo senyor rey en Iacme Darago conferma la pau entrell e lo rey Carles e la casa de França; e se feu matrimoni del dit senyor en Iacme Darago ab madona Blanca, filla del rey Carles; e com lo fill major del rey Carles e lo fill major del rey de Mallorques renunicaren als regnes e se meteren en la orda de mosenyer S. Frances.

E com la cort fo ajustada, lo senyor rey hach son consell ab sos barons e prelats e cauallers e ciutadans e homens de viles: e a la fi la pau fo atorgada en la manera que dauant hauets entes. E los missatgers tornarensen al rey Carles e al cardenal que trobaren a Muntpesller, e faeren llur fermetat de totes les paus: e tantost tots ensemps ab la infanta madona Blanca, que menaren molt honrradament e be acompanyada, vengren a Perpenya. E com foren a Perpenya, lo senyor rey Darago e linfant en Pere ab ell, e molt honrrat capdal de Cathalunya e Darago foren a la ciutat de Gerona: e lo senyor rey trames lo noble en Berenguer de Sarria thresorer seu e conseller a Perpenya ab tot poder de refermar totes les paus e lo matrimoni, e que vaes la donzella.

E com lo dit noble fo a Perpenya, fo be acullit per lo rey Carles e per lo senyor rey de Mallorques e per tuyt. E com hach vista la donzella, tenchsen fort per pagat, si que tantost ferma per lo senyor rey Darago totes coses, axi de les paus com del matrimoni. Puix com lo senyor rey Darago ho hach sabut, tornasen e amena los fills del rey Carles e totes les altres resenes. E com foren a Gerona, e lo senyor rey ab ells, e tota la sua caualleria, e dones e donzelles totes quantes honrrades nauia en Cathalunya, venchsen a Figueres. E daltra part lo rey Carles e la donzella e lo cardenal e tota laltra gent vengrensen a Peralada: e posa ell e sa companya entre Peralada e Cabanes al monestir de senct Feliu. E lo senyor rey Darago trames al rey Carles sos fills e les resenes totes, e lo senyor infant en Pere acompanyals entro foren a llur pare. E si hanch vaes gran goig, aqui fo entre lo rey Carles e sos fills, e cascuns dels barons de Prohença e de França faeren atre tal de llurs fills qui eren en resenes que cobraren. Mas sobre tots fo lo goig que madona Blanca la infanta hach de sos germans, e ells ab ella.

Queus dire? que tanta de gent hi hauia de una part e daltra a Peralada e a Cabanes e al monestir de senct Feliu, e a Figueres e a Vilabeltran e Alfar e a Vilateni e a Vilaseguer e a Castallo Dampuries e a Vilanoua, que tota aquella encontrada era plena de gent. E lo senyor rey Darago feya donar racio complida de totes coses a tot hom, axi estrany com priuat: e lo solaç e lo deport se moch entre ells, quel senyor rey Darago ana veure lo rey Carles e la infanta muller sua, e li posa lo senyor rey la corona sus el cap, la pus bella e la pus rica que hanch regina portas en testa. E daquella hora auant hach nom regina Darago. Queus dire? les joyes foren grans ques donaren de les unes parts a les altres: e fo ordonat, que ab la gracia de Deus oyssen la missa al monestir de Vilabeltran, e que lla faessen llurs noces. E lo senyor rey feu hi fer una sala de fusta, la pus bella que hanch de fusta fo feyta, e lo monestir es honrrat lloch e bell e bo: e axi com ho hagren ordonat, axis compli, que al dit monestir de Vilabeltran foren tuyt. E aqui hach gran alegre e gran festa per moltes rahons. La una raho per lo matrimoni qui en bona hora se feu; que be pot hom dir, que hanch tant bon parell de marit e muller no sacostaren nul temps. Que del senyor rey en Iacme rey Darago vos puch dir, qui es lo pus gracios senyor, e lo pus cortes, e lo pus saui, e lo millor darmes, que hanch fos, e dels bons chrestians del mon. E de madona la regina madona Blanca pot hom dir axi mateix, que fo la pus bella dona, e la pus sauia, e la pus graciosa a Deus e a sos pobles, que hanch vengues en regne negu, e la millor chrestiana; que la fontana de gracia e de totes boneses era en ella. Perque Deus li trames la sua gracia, que hanch no fo marit ne muller de neguna condicio qui tant sanassen; perque li pot hom dir lo nom que les gents de Cathalunya e Darago e del regne de Valencia li dixeren, que la apellaren sancta regina madona Blanca de sancta pau; que sancta pau e bonauentura vench per ella a tota la terra. E segons que per auant oyrets, exiren ne molts fills e filles qui tots foren e son bons a Deus e al mon.
E com lo matrimoni fo complit, dura la festa be VII jorns, que estegren tuyt ensemps, e apres preseren comiat los uns dels altres, e lo rey Carles ab sos fills tornasen. E com fo al coll de Panicas, lo senyor rey de Mallorques exi li a carrera, e entrarensen a Suelo, e de Suelo a Perpenya. E lo senyor rey de Mallorques tench los aqui be VIII jorns, e dins aquells VIII jorns entra tanta de priuadesa entre mosenyer en Lluys, fill de rey Carles, e linfant en Iacme, fill major del rey de Mallorques, que diu se que entrells se prometeren, que la hu faes ço que laltre faria: axi que sacordaren, que cascu renuncias als regnes quels deuien peruenir, e ques metessen en lo orde de mosenyer senct Francesch.

Si que a poch de temps si mes mosenyer en Lluys, fill del rey Carles, e renuncia al aretatge, e puix fo bisbe de Tolosa mal son grat, e puix muri e fo canonizat per lo papa per molts miracles que Deus feu per ell en vida e en mort, e vuy son feyts per tota chrestiandat, e sen fa festa.

E axi mateix com linfant en Iacme, fill del rey de Mallorques qui era lo millor e lo major e deuia regnar, se rete frare menor, e renuncia el regne. E com sera passat daquesta vida, axi mateix creu, que sera sanct en paradis; que qui fa mes, per Deus major merit par quen deja esperar, perque qui regne jaqueix en aquest mon per Deus, par que el regne celestial ne deja hauer per esmena, pus la sua vida bona vaja continuant entro a la fi a tot be affer e a dir.

Ara vos lexare estar aquests dos senyors frares menors sants e benignes, e tornar vos he a parlar del rey Carles quis parti del senyor rey de Mallorques, e torna en les sues terres ab sos fills sans e sauls. E axi mateix lo senyor rey Darago ab madona la regina ana a Gerona, e de Gerona a Barcelona, e puix per tots sos regnes: e la gloria e lo goig ques feya en cascuns dells llochs, nons ho cal demanar; que pensar vos ho podets: que qui hauia cobrada pau, e hauia cobrat los sagraments de la sancta sgleya, axi com misses e tots altres officis, de que les gents eren molt desijosos, quin goig e quin alegre deuien hauer tuyt!