un pich. E com aço hach feyt, torna enuers los nostres homens a cauall qui ya prenien lo cauall de la dona, e ab la espasa va tal donar a hu daquells qui hauia no G. de Belluer, quel bras sinistre lin aualla en un colp, e caech en terra mort. E los altres dos qui vaeren aço lexarensen correr sobrell, e ell a ells, e la hu hauia nom A. Miro adalil, qui era bon hom darmes, e laltre Berenguer de Ventayola. Queus dire? Fas vos saber, que hanch nos volch lleuar de prop la dona entro lagen tot pecejat. Veus lo caualler com se tench fort, que hach mort aquell G. de Beluer, e hach nafrat los altres dos malament.
E axi podets veure, com muri be com a bon caualler, e ab gran dolor feya ço que feya. E axi muriren per aquella raho la major part dels Alans, e axi com ya dauant vos he dit, non escaparen CCC homens darmes, que tots muriren. E los nostres preseren les dones e los infants, e tot quant hauien, e lo bestiar e llurs besties. E reconegren, quanta gent hagren perduda entre dacauall e dapeu, e trobaren, que XLIV homens e molts nafrats. E axi ab gran guany pensarensen de tornar ab gran alegre per la gran venjança que hauien feyta per la mort del cesar: e axi meterensen el cami, e ab gran repos tornarensen a Galipol.
CAPITOL CCXXVII.
Recompta lo tractament que Ser Antoni Spindola feu ab lemperador de Constantinoble; e com desafia la companya de part de tota la comu de Genouesos, e vench assatiar Galipol hon fo mort, e desbaratats los llurs.
Ara vos lexare a parlar dells qui sen venen e han haut affany e treball assats, e tornar vos he a parlar de nos qui romanguem a Galipol, qui no haguem en res menys daffany que ells. Que damentre que la companya fo partida de Galipol per anar sobrels Alans, lemperador ho sabe. E fo ventura, que en aquella saho XVIII galees de Genouesos, de que era capita Ser Antoni Spindola, qui era vengut de Genoua a Constantinoble per menar en
