men pensas danar en Sicilia, e ell fernia carta de crehença al senyor rey de Sicilia, que a negu altre non volia escriure. E tantost feu fer la lletra, e dix me tota la missatgeria que yo degues dir, e tot ço que fer degues; que ell be sabia, que no hauia hom el mon qui tambe sabes los feyts que li eren esdeuenguts en Romania, com yo: e segurament deya veritat.
CAPITOL CCXXXVIII.
Com yo Ramon Muntaner prengui comiat del senyor infant en Ferrando pera venir en Sicilia, e com les galees de Vanecians se trobaren ab aquelles den Riambau Desfar, e trameteren lo senyor infant al rey Robert, e fo fora de preso.
Puys com hagui estat dos jorns, pres comiat dell ab gran dolor, que per poch lo cor nom esclata. E lexeli daquells pochs diners que portaua partida, e encaram despuylle unes vestidures que portaua, e doneles al coch quel duch li hauia lliurat, e parle apart ab ell, ques guardas, que no sofferis, que res qui dan li pogues fer li fos mes en la vianda; que si bona guarda ne feya, de mi e daltres nauria molt de be: si quel posa les mans els euangelis e jura en mon poder, que abans se dexaria tolre la testa, quell sofferis, que mal li vingues nengu per menjar que li apareyllas. E axi partim dell, e hagui pres comiat del senyor infant e de sa companya; e ane pendre comiat del duch, e la sua marce donam de ses joyes riques e bones. E partim pagat dell, e tornem a Negrepont hon trobe les galees que no esperauen sino mi.
E tantost recullim e partim de Negrepont, e anam refrescar a la illa de Sete paçe, e puys a la Cidia, e puys a Maluesia e a Malea, Sentannel, e al port de les Guatles, e puys a Curon, e de Curon anam nosen a la illa de Sapiencia; e aquella nuyt jaguem en aquella illa. E com vench al mati, nos guardam e vaem venir quatre galees e un leny per lla hon nos erem venguts: e tantost nos lleuam de la posta e faem llur via. E ells quins vaeren pen-