Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/460

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CCXXXVII.
Com les galees de Vanecians se partiren de la companya, e yo Ramon Muntaner ab ells per recobrar ço quem hauien pres; e com ani a la ciutat Destines per raho de pendre comiat del senyor infant en Ferrando, e per que li faessen honor.

E axi venguem nos en a la ciutat de Negrepont, e com fom a la ciutat, los capitans digueren al Batle de Venecia, que faes cridar, que tot hom qui hagues haut res del meu, que mo retes en pena de cors e dauer; e axi mateix micer Ioan Damici e micer Bonifaci de Verona faeren atretal, com hagren vista la carta den Tibaut de Sipoys. Queus en diria? quells foren molt volenterosos, que del vent yo fos salisfet; mas de la roba non poguem gens cobrar. E yo pregue micer Ioan Tari, que li plagues, que yo pogues anar a sa ciutat Destines al senyor infant; e ell dix, que per amor de mi que ell me esperaria quatre jorns, la qual cosa yo li grahi molt. E tantost hagui cinch besties e anemen a la ciutat Destines quin es prop XXIV milles, e trobe lo duch de Tenes malaut, qui axi malaut com era maculli em dix, que molt era despagat del dan que hauia pres, e que ell se proferia a mi, que en tot ço que yo vaes quell mi pogues ajudar, que mi ajudaria. E yo fiu li moltes gracies e dix li, que lo major plaer que ell podia fer a mi seria, que ell faes tota honor al senyor infant. E ell respos, que daços tenia ell molt per tengut, e que era molt despagat, com en aytal cas lo hauia a seruir. E yo preguel, que li plagues, que yol pogues vaer. E ell dix, que hoch, vaer e esser ab ell, e que per honor de mi, que mentre que hi fos yo, que tot hom hi pogues entrar e menjar; e encara, si volia caualcar, que caualcas. E tantost feu obrir les portes del castell de sent Tomer hon estaua lo senyor infant, e yo anel vaer. E si agui dol, com lo viu en poder daltras gents, no mo demanets, que esclatar cuyde per lo cor; mas el per la sua bontat ma conorta. Queus dire? dos jorns estech ab ell ell pregui, que li plagues a ell, que yo acabaria ab lo duch de Tenes, que volria, que yo estigues ab ell. E axi ell dix, que no era mester, que yo romangues, ans era ops, que yo