Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/258

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CXXI.
Com lo rey de França asatja passar lo coll de Panicas, e lo gran damnatje que la sua gent prengue, e la crueltat que van fer als clergues e gents Delna per la fellonia de ço que les era esdeuengut.

Com lo rey de França hach aplegada tota la sua gent, e sabe que tots foren aparellats de ço que ops los era, e axi mateix lo seu estol qui era aparellat e recullit (e aço fo en lany MCCLXXXV en lo mes de abril), pensassen de venir en Rossello. E com entra per Rossello, lo senyor rey de Mallorques li exi a carrera. E lo rey de França fen gran festa al rey de Mallorques, e lo rey de Mallorques a ell e a sos fills nabots seus qui venien ab llur pare, ço es a saber mosenyer en Phalip, lo major fill seu qui hauia gran dolor e gran despagament de ço que son pare feya, e laltre mosenyer en Carles rey del xapeu quin hauia gran goig, perço com ell tenia a esser rey Darago. E axi ensemps vengrensen a Perpenya. E tota la host del rey de França estech atendada de Perpenya al Velo, si que tots dies aquells de la host del senyor rey Darago los corrien entro a les tendes els matauen els prenien molta de gent, els feyen gran damnatge. Queus dire? que axi estech lo rey de França be XV jorns, que no sabia ques faes. E un jorn ell sacorda, que sacostas al coll de Panicas, o que asatjas de passar.

E com fo al Velo, ell guarda lo lloch per hon hauia a passar, e vae tota la muntanya plena de tendes de la host del senyor rey Darago: e malei aquell que li aconsella que aquiu passas. Axi que un dia ell asatja de passar, e hanch tant foll asaig gents no faeren; que a colp foren entre ellsmes de cinquanta milia entre almugauers e feruents de maynada qui feriren en llur dauantera, en tal manera que per la muntanya auall los vaerets gitar e caer cauallers e caualls. E prengueren tant de damnatge aquell dia, que mes de mil homens a cauall hi perderen, e gent de peu sens tot nombre. E com lo rey de França vae la sua gent venir axi desbaratada e malmenada, e ajudar nols podia, dix: ha Deus, que sera aço, yom so trayt! E llauors mosenyer en Phalip giras a son frare Carles e dix li: bell frare, or reguardes la gent de vostre reyaume, com honorablement vos acullen, E Carles res no respos,