Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/259

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tant era dolent; mas lo rey de França llur pare qui ho entes tot, ab gran fellonia respos: or tassets vos, sire Phalip, que il fan tal cosa, don ils sen penidiran. A sire sire, dix monseyer en Phalip, ge plach pus la vostra honrra e desonor e el vostre dan, que no fa el papa ne els cardenals que aquest be vos han percasat, e a mon frare que han feyt rey del vent; car ells estant en llur deport e en llur solas se donen poch del perill e damnatge que a vos esta aparellat.

E lo rey de França calla, que be conexia que deya veritat; mas tart era del penedir. Queus dire? que tota la host sen hach a tornar envers Elna, per raho que estiguessen prop del flomayre del rech. E com lo senyor rey de Mallorques vae, quel rey de França sen anaua vers la ciutat de Elna, ell trames sos missatgers aquells de la ciutat Delna, que ab professo reebesen lo rey de França. E axi lo bisbe Delna ab tots los clergues exiren a reebre lo rey de França. E axi com ells se degren humiliar a les creus, ells van ferir en ells, e tallaren tots los clergues e llechs e infants e fembres, per la fellonia de ço quils era esdeuengut. E veus senyer, ab qual deuocio e perdonança ells anauen, ne nostre senyor ver Deus com pogra sofferir aquesta tant gran crueltat, que non faes venjança. Si que com aço hagren sabut per tota Cathalunya, dobla lo cor a tot hom, e pensarensen que mes los valia morir contra ells, que si sol hu ni hagues ques retes a ells.

E com aço fo feyt, estegren be altres XV jorns, que no sabien ques faessen, e lestol era tot a Coblliure. Queus dire? que en volentat fo lo rey de França que sen tornas, mas no plach a Deus que per tant bon mercat nescapassen; ans dona via que passassen, perço que anassen murir en poder de llurs enamichs.


CAPITOL CXXII.
Com quatre monjes donaren via al rey de França, que passas en Cathalunya per lo coll de la Maçana; e com dins quatre jorns feren tal cami que les carretes carregades hi muntauen.

Si que quatre monjes qui eren de Tolosa, qui estauen en un monestir prop Dargiles, vengren al rey de França: e la hu