Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXV.
Com lo compte Ner vench secorrer Caller be ab vuyt cents cauallers tudeschs e CCCC[1] Pisans e sis milia dapeu e XXX galees, es combateren ab lo senyor infant Nanfos, en fugi lo compte, e muriren tots los tudeschs e Pisans, e a poch de temps muri lo compte de les nafres que hach haudes.

E lo secors fo aytal, quel compte Ner hi vench cap e hi mena be MCC homens de cauayll, en los quals hauia huyt cents cauallers tudeschs quis tenen los millors cauayllers del mon, e els altres eren Pisans, e amena be VI milia homens de peu ab maluats Sarts quis mesclaren ab ells, qui eren deuers Cabo Terra. E daquells seruents toscans e manthesans ab llances llongues quils preen cascu un caualler, e trenta e sis galees, entre de Pisans e de Genouesos, e de moltes terides e llenys qui portauen cauallers e cauaylls. E vengrensen a Cabo Terra, e aqui possaren la caualleria e tots los pahons e CCC ballesters que hi hauia.

E com los hagren tots possats en terra, tot lo nauili anasen a la illa Rosa hon habon port, e les terides eren totes encastellades, e meterense en estala per defendre. E com aço fo feyt, les galees vengren enuers lo castell de Caller, e lo senyor infant feu armar XXX galees e no pus, e ell son cors munta en les galees e exi defora, perço ques combates ab los Pisans e Genouesos, e moltes terides e llenys que hi hauia: e aquells foren axi cortesos, que hanch nols volgren axi esperar, ans sen anaren axi com un bon cauayll fa dauant pahons. Si que tot aquell dia estegren en aço, que com lo senyor infant feya vogar, ells fugien, e puys tornauen a llur volentat. Si que lo senyor infant vae, que no hi podia als fer, exi de les galees e ordona cascu dels setges, com se guardassen; que dins lo castell hi hauia be D homens de cauayll, ab mes de CC que ni hauia entrats daquells qui eren a Vila Desgleyes. E axi lo poder era gran dins, perque lo senyor infant pensa, que per res no jaquis aplegar aquells qui eren venguts ab aquells de dins, e axi establi lo setge, en guisa que, siaquells de adins exien per acorrer a aquells defora, que aquells del setge los ho poguessen contrastar. E dementre quel senyor infant ordonaua aço, les galees dels Pisans e dels Genouesos venien entro a les galees del senyor infant. E lalmirayll en Carros desarma totes les sues galees saluant XX en que ell munta pensant, quel esperassen a bataylla; mas aquells nou volgren fer. Si que lalmirayll los tramis missatge, que sis volien combatre ab ell, quels exiria ab XV galees; e axi poch ne volgren res fer. E llauors lo senyor infant e lalmirayll conegren, que a ells feyen fretura les XX galees lleugeres que yo hauia dit al meu sermo que haguessen, que per cert, si les haguessen haudes, ja XL galees de Pisans ne de Genonesos no hi gossaren esser vengudes; que dementres aquelles XX los empaetxaren, les altres los foren adors: e axi podets entendre, quina falta fo aquesta. Ara vos lexare a parlar de les galees, e tornar vos he a parlar del senyor infant e de sos enamichs.

Com lo senyor infant hach ordonat ab lalmirayll lo feyt de la mar e tot lo setge, e hach ordonat, que lalmirayll fos capita de tuyt, ell ordona aquells qui ab ells deuien anar, si que no volch hauer ab si mas CCCC cauaylls armats e L homens a cauayll alforrats e estro dos milia homens de peu, entre almugaues e seruents de maynada.

E pensa la nuyt dexir fora del setge, e mes se lla hon lo compte Ner deuia venir el castell, e tota la nuyt estegren apareyllats de la bataylla. E a lalba del dia ells vaeren venir lo compte Ner esquerra feyta e ordenades ses bataylles, si hanch vaes venir be gent ordonada de bataylla. E lo senyor infant quels vae, ordona axi mateix sa bataylla, e dona la dauantera a un noble hom de Cathalunya per nom en G. Danglesola, e ell ab la sua senyera ab tota la caualleria vench mota feyta ab tota la pahonada en la vanda hon vae, quels altres hauien la llur. Queus dire ? les hosts sacostaren, e el compte Ner ab conseyll de un bon cauayller qui hauia nom Horigo Tudesch, qui era exit de Vila Desgleyes e conexia lo senyor infant, ordona, que XII cauallers fossen ordonats ab lo dit Horigo tudesch, qui no haguessen cura mas de la persona del senyor infant. E axi mateix fo ordonat, que deu homens dapeu nos partissen del estrep del senyor infant, e cauallers sabuts qui guardassen la sua persona e la sua senyera, quel senyor infant nos partia de la sua senyera. Queus dire? com les hosts forenapropiades, cascuns van brocar molt vigorosament, si que james no pogues vaer bataylla pus cruel, ne que ab tanta volentat vengues la hu contra laltre, com cascuns faeren; si que tant fortment sen calçaren los Tudeschs e la nostra caualleria, quels dotze cauallers ab aquell Horigo Tudesch vengren lla hon lo senyor infant era. E lo senyor infant qui conech, que aquells venien assenyaladament per ell, feri lo primer de la llança tal colp, que del altra part la li passa, si que mort lo gita en terra. E puys mes la ma a la maça e lexas correr a un altre e donali tal colp sobre lelm que portaua, quel serueyll li feu exir per les orelles. Queus dire? que ab la maça ne mes morts en terra quatre. E puys la maça se rompe, e mes la ma a la espasa e feyas fer tal plaça, que res no li podia estar dauant.

E com los set cauallers dels dotze vaeren, quels V neren morts per ma del senyor infant, e vaeren les marauelles quell feya, acordarense, que ferissen tuyt lo cauayll, e quel metessen en terra: e axiu faeren, que tots VII ensemps li feriren lo cauayll e lo li mataren, e lo senyor infant ab lo cauayll ensemps ana en terra; e en aquell punt mateix mataren lo cauayll al seu bandoner, e la senyera fo cauda en terra. E com lo senyor infant fo en terra, lespasa li vola de la ma alt al caure que feu, de que non tenia pus de la mitat; que laltra mitat nera anada, que hauia feyt dos trozos. E no oblida pas en ço que era, ans se desexi del cauayll que li jeya desus, axi com aquell qui es molt fort, e delliure, e ab lo millor cor de feyt darmes, que caualler qui el mon sia, e va trer lo bordo que portaua cint, e vae la sua senyera en terra, e ab lo bordo en la ma va lleuar la sua senyera e la dresa e la tench abrasada. E sobre aço un caualler seu per nom Emboxadors va deuallar del seu cauayll, e va pendre la senyera, e lliura lo cauayll al senyor infant, e lo senyor infant munta tantost, e feu pendre la senyera a dos cauallers. E com hach lleuada la senyera e fo muntat, ell se vae dauant los set cauayllers e regonech Horigo Tudesch, e ab lo pom del bordo els pits va brocar enuers ell, e vali tal colp donar per mig dels pits, que del altra part lo li passa, e caech en terra mort, si que james nol calech tornar en Alamanya contar noues desta bataylla. Queus dire? que com sos companyos vaeren mort lo dit Horigo, volgren fugir, mas entro lo senyor infant e aquells qui ab ell eren ho faeren, en guisa quetots XII romangueren aqui, dels quals XII los VII muriren per mans del senyor infant.

E com aquests foren morts, lo senyor infant ab la sua senyera broca auant, e llauors vaerets feyts darmes, que james tant fort jornada no poch hom veure de tant poca gent. Si quen aquella brocada lo senyor infant se troba ab lo compte Ner e feril duna llança que hach presa de un seu seruent tal per lo quarto primer del escut, que a terra lo mes: e aqui hach gran feyt darmes. Si que per força los Tudeschs e els Pisants muntaren lo compte Ner, qui fo ferit de mes de X nafres. E com ell se vae a cauayll, mentre la presa era gran, ell se exi de la bataylla entro ab X homens a cauayll e fugi al castell de Caller. E troba la caualleria del castell de Caller qui eren be D homens qui estauen defora esperant, que seria; que no gossauen exir a la bataylla, que siu faessen, lalmirayll en Carros los donara adors tantost. E lalmirayll axi poch se podia parar del setge, e axi hauien cascuns assats que fer. Si que com aquells de Caller vaeren lo compte Ner, tengren llur feyt per perdut. Queus dire? que la bataylla fo axi forts, que en un colp se van tirar los Tudeschs e els Pisans qui eren romasos, e van se emparar dun puig, e lo senyor infant ab los seus atretal, que parech que fos torneig de solas: e guardaren los uns los altres. Ara vos parlare dels homens de peu.

Quant los almugaues e homens de maynada vaeren comensar la bataylla dels cauallers, entro a CC van trencar les llances per mig e meterense el mig dels cauallers per esfondrar cauaylls, e els altres van ferir a la llur pahonada tant fortment, que ab los darts cascu ne mes hu a terra, e puys lexaren se anar en tal guisa a ells, quen poca dora los hagren desconfits e morts: axi quen lestany ne negaren de dos milia en sus, e los altres muriren tots, e aquells qui fugien o se amagauen per les mates, com sen entrauen per la illa, o sils trobauen, non lleuauen hu a vida; perque tots muriren.

E com lo senyor infant e els seus foren un poch reposats, llexaren se anar mota feyta contra llurs enamichs, e aquells faeren atretal saluant entro a vuytanta homens a cauayll del compte Ner, que com nol trobaren, mentre la bataylla era dura e fort, que sen fugiren en Caller, e els altres combaterense. E si hanch bataylla fo fort el primer assalt, pus forts fo aquesta del segon de tant pocagent: si quel senyor infant hi fo ferit ab bordo per la cara. E com ell se vae calar la sanch per la cara, si fo escalfat a mal talent, nous ho cal dir, que hanch lleo no ves axi exir contra aquells qui mal li haguessen feyt, com ell feu contra aquells. Queus dire? que ab lo bordo feya de tals estochs, que mal per aquell a qui aconseguia, que ab un colp nauia assats. Queus dire ? que axi anaua per lo camp ades deça ades de lla, que res no li hauia durada dauant, que tant feri en poca dora ab tots los seus, que tuyt ho feyen molt be, richs homens e cauallers e ciutadans, que aquells foren tots morts e venzuts, que hanch non escaparen entre aquells quis meteren en Caller e aquells qui fugiren al llur estol pus de CC; e aquells axi mateix no foran escapats, sino fos la suspita en quel senyor infant estaua del setge. E axi lo senyor infant e els seus lleuaren lo camp, e ab gran goig e ab gran guany tornarensen a la host. E lestol dels Pisans ab gran dolor tornarensen e pensaren de fugir, e vengren en Pisa ab llur mal mandat que ells mateixos portaren. E lo senyor infant trames en Cathalunya al senyor rey son pare un leny armat, e feu li a saber tot son feyt, com era estat, e reques li, que li trametes XX galees lleugeres per los grans escarns que rebia de les galees dels Pisans.

E com lo senyor infant fo tornat al setge, fi destrengue Caller, nous ho cal dir, que tots quants Sarts hach en la illa qui retuts no seren se reteren a ell. E lo iutge Darborea fo aqui ab tot son poder al segon jorn que la bataylla fo feyta, e hach gran goig e gran plaer de la victoria que Deus hach donada al senyor infant; empero fo molt despagat, com ell o hom dels seus no hi era estat: e segurament no fo colpa sua, que com lo senyor infant fo entrat a Vila Desgleyes, ell hauia estat el setge tota hora, ell en persona o son poder. E axi com lo senyor infant hach presa Vila Desgleyes, ab llicencia sua ell sen torna en la sua terra per visitar sos llochs: e tantost com ell ho hach visitat, ell ajusta son poder e venchsen en Caller. Si que ja podets entendre, que no romas de dos jorns a la bataylla, empero com ell fo a la host del senyor infant ab tot son poder, entre lo senyor infant e ell e lo almirayll e los altres richs homens estrengueren tant fort Caller, que a la mort eren dedins. Si que un jorn sesdeuench, que aquells dedins vaeren lo compte Ner qui fo mort per les nafresque hach preses a la bataylla, e gran res daquells qui a la bataylla eren fuyts, que dins eren entrats, que pochs ni hach que senyal reyal no sen portassen acostes, ço es a saber quels senyals reyals eren aytals com de bones llançades e de bones espasades que aquells del senyor infant los hauien donades. E ab aytal senyal fugiren to compte Ner e els altres qui de la bataylla fugiren.


  1. Beide edd. geben: quaranta, was offenbar falsch.