senyor rey Darago los lexas viure en pau en la ciutat de Pisa. E axi ab tot poder tramesseren missatges al senyor rey Darago, que vengren a Barcelona hon trobaren lo dit senyor rey, e a qui molt humilment suplicaren al senyor rey e al dit senyor infant, quels plagues, quels perdonassen ço que feyt hauien contra ells, e que li retrien lo castell de Caller e tot quant hauien en la illa de Serdenya.
E lo dit senyor rey mogut de pietat, e lo dit senyor infant, perço com ells e llurs antecessors son estats e son moguts de pietat e plens de charitat e de misericordia, perdonals, e hi fermaren paus ab ells, en tal manera, quencontinent li reteren soltament lo castell de Caller e tot quant hauien en Serdenya; e lo senyor rey als feyta gracia, que pusquen mercadejar per tota Serdenya e per totes les sues terres saluament e segura, pagant ells empero los peatges e les lleudes e els drets que ordonats son o ordenats seran per lo senyor rey; e encara que pusquen hauer consols e lloctinents en les ciutats del senyor rey, axi com los Cathalans han e hauran en lo ciutat de Pisa.
E axi fermada la dita pau los Pisans ab gran alegre, com hagren trobada marce ab lo senyor rey e ab lo senyor infant, anarensen per retre lo castell de Caller al senyor rey Darago e a cauallers quel senyor rey hi ordona per ell, e encara quels dits Pisans li deguessen retre tots los altres llochs qui per ells se tenguessen en Serdenya.
CAPITOL CCXC.
Com tostemps Deus punix tot hom qui pau trenca, e com los Pisans reteren lo castell de Caller al senyor rey Darayo, e per ell al iutge Darborea, e sen van exir per la porta de la mar; e com estandart reyal e panons foren mesos el castell de sent Brancas.
E axi podets entendre, com per les malicies llurs son estats consumats: que si la primera pau que feren ab lo senyor rey no haguessen trencada, encara pogren tenir lo castell de Caller e els
