Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/561

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


moni se compleixca, en hajen fills e filles qui sien a plaer de Deus e a honor dells e a profit dels pobles. E aquest matrimoni fo fermat per cascuna de les parts en lany de la encarnacio de nostre senyor Deus Iesu christ MCCCXXV.

Ara vos lexare a parlar del senyor rey de Mallorques e de mossenyer en Falip qui reig la terra per lo senyor rey son nabot, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago e del senyor infant Namfos.


CAPITOL CCLXXXIX.
Com lo senyor rey Darago ab lo senyor rey de Mallorques trameteren tal secors a Bonayre, que aquells de Caller se tengren per perduts, e hagren los Pisans a tractar pau ab dit senyor rey, e retrel lo castell de Caller.

Com lo senyor rey Darago e lo senyor infant Namfos vaeren los Pisans malament e iniqua, qui tractauen aytant com podien, que poguessen hauer secors de moltes parts, perque poguessen desasatiar lo castell de Caller: pensaren de fer boscar galees e terides, e ordonaren, que tots dies trametrien cauallers e pahons en Serdenya. Encara com lo matrimoni fo cumplit e fermat del senyor rey de Mallorques, feu armar VI galees e dos naus a Mallorques, qui ab gran secors de moltes gents trames al castell de Bonayre en ajuda del senyor rey Darago; e axi mateix hi anaren moltes naus e llenys e terides de Cathalunya, qui totes anauen plenes de bones gents, si que a pochs de dies lo senyor rey Darago e lo senyor infant hagren tramesa tanta de caualleria e tantes gents e tantes terides e galees, que aquells qui eren dins lo castell de Caller se tengren per morts, e trameteren a dir al commu de Pisa, quels acorreguessen; que si nou feyen, no podien pus tenir. E los Pisans, sabent lo gran poder quel senyor rey Darago hi hauia trames, tengren tot llur feyt per perdut, e pensaren, quel dit castell de Caller no podien storcre daqui auant, ans aurien goig, quel