Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXVIII
CAPITOL CCLXVIII.
Com yo Ramon Muntaner pense dapareyllarme per passar ab lo senyor infant en Iacme en Cathalunya a sa auia, e com hagui noues, quels de Clarença hauien armades quatre galees per raho de hauer dit infant; e com dia de tots sants prengui terra a Salou.
Veritat es, que com lo senyor infant se parti de Masina, yo noliege una nau de Barcelona, qui era al port de Palerm, a estar den Palerm Desmunt, e que vingues a Masina, e de Masina a Catania. E axi mateix hi tramis una dona de paratge molt bona dona qui era Dampurda, qui hauia nom madona Nagnes Dadri, y era companyona venguda en Sicilia ab la noble madona Ysabel de Cabrera, muller del noble en Berenguer de Sarria, e hauia haut XXII infants, e era molt deuota e bona. E axi acabe ab la dita madona Ysabel e ab lo dit noble, que lam lexassen, e yo que li comanaria lo senyor infant en Iacme, fill del senyor infant en Ferrando: e per llur cortesia lexarem la. E yo comaneli lo senyor infant, quem parla, que ella deuia saber molt dinfants, e per la sua bonea, e com era de bon paratge e donrrat. E daltra part era hi una bona dona qui era estada nudriça del senyor infant en Ferrando, que madona la regina de Mallorques li trames tantost com sabe, que muller hauia presa. E puys hagui daltres dones, e linfant hauia bona dida [1] e be complexionada, qui era de Catania, quil nudria molt graciosament. E menys de la sua dida, yo nagui daltres dos qui ab llurs infants mis en la nau, perço que, si la una fallia, que les altres fossen apareyllades. E perço les hi mis ab llurs infants les dos, que la llet nos corrompes, ans les mamassen tots dies llurs infants, entro ops les aguessem.
E axi ordone mon passatge e arme la nau molt be, e mis hi be CXX homens darmes e de paratge e daltres, e mis hi tot ço quens feya mester, e per vida e per defenso. E com hagui apareyllada la nau a Masina, una barca armada vench de Clarença, que lo senyor infant trametia al senyor rey de Sicilia, en que li feya a saber la gracia que Deus li hauia feyta; e axi mateix ho trames a dir largament a mi, perço que you pogues comptar al senyor rey de Mallorques e a madona la regina e a sos amichs; e trames me cartes que donas a madona la regina sa mare e al senyor rey de Mallorques, em feu saber, quem pregaua, que tost me espaetxas de Sicilia. E yo segurament era espaetxat, mas ab major goig me espaetxe, com sabi aquelles bones noues. E axi yo anemen per terra a Catania, e fiu fer vela a la nau de Masina, e manels, que vinguessen a Catania. E com fui a Catania, a pochs de dies la nau hi fo, e fiu recullir tot hom.
E com volgui recullir lo senyor infant, en Not de Monells hach feyt ajustar tots quants cauallers cathalans e aragonesos hi hauia, e Llatins e tots los honrrats ciutadans. E dauant de tuyt ell dix: senyors, vosaltres conexets, que aquest sia linfant en Iacme, fill del senyor infant en Ferrando e fill de madona Ysabel muller sua que fo? E tuyt digueren: que hoch, que tuyt forem al batejar, e puys lauem vist, e conegut, e som certs, que aquest es ell. E sobre aço lo dit en Not ne lleua carta publica. E puys en aquelles paraules mateixes ell torna, e axi mateix li resposseren, e feu ne fer altra carta. E puis encara si torna altra vegada, e feu ne fer altra carta. E puys meslo a mi en les mans e els meus braços, e volch de mi hauer altra carta, com yol done per quiti del sagrament e homenatge quem hauia feyt, e com yol atorgaua hauer rebut. E feyt tot ço, yo els meus braços tragui de la ciutat lo senyor infant ab mes de dos milia persones quem seguien, e mis lo en la nau: e tuyt senyarenlo el beneyren. E aquell dia vench un porter del senyor rey Fraderich a Catania, qui aporta de part sua dos pareylls de vestidures de drap daur ab presents variis al senyor infant en Iacme.
E axi fem vela de Catania el primer dia de agost del any MCCCXV. E com fom a Trapena, yo hagui lletres, quem degues guardar de quatre galees armades que hauien feytes armar contra mi per hauer aquest infant; que feyen compte, que sil hauien, quen recobrarien la ciutat de Clarença. E yo quiu sabi enforti encara mes la nau, e mis molt mes armament e gents. E promet vos, que forem XCI dia, que hanch ne yo ne dona que hi fos no exim en terra: e si estiguem XXII jorns a la illa sent Pere, e ajustam nos hi vint e quatre naus entre de Cathalans e Genouesos, e tots partim ensemps de la illa, que tots venien a ponent. E hagrem tant gran fortuna, que les VII sen perderen, e nos e les altres ne foren en gran condicio. Empero plague a Deus, que aquell jorn de tots sants nos prenguem terra a Salou, que hanch la mar no feu mal neguna hora al senyor infant, ne axi mateix a mi, ne exi del meu braç aytant com la fortuna dura de nuyt ne de jorn; que yol hauia a tenir, perço com la dida no podia siure, tant gran mal li feya la mar, e a les dones atretal, que no podien durar ne anar.
- ↑ Beide ausgaben: vida.