Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL LXIX.
Com lo rey Carles se pres a riure, quant hach entes, que les galees del senyor rey en Pere anauen caçant les sues galees; e la gran dolor que hach, quant sabe la preso de les sues galees.

Com lo rey Carles hach sabut, que les XXII galees del rey de Arago anauen pres del seu estol, senyas ab gran marauella quen hach, e dix: ay Deus! tant folla gent es aquesta, que axi van morir a vent vista. Be es vera paraula que dix lo saui, que tot lo seny Despanya es en testa de cauall, que les gents no han seny, e los caualls Despanya son asenyats e millors que caualls qui el mon sien. E lendema, com ell vae entrar tantes veles per Boca de Far, ell e lo compte de Lanço qui era a la Gatuna quil vae primer eu trames a dir al rey Carles a Regol, pensarense que lestol tornas ab les XXII galees que haguessen preses, e que les presentassen al rey Carles. E aquest fo lenteniment del rey Carles e del compte de Lanço; mas com vaeren que entrauen a Macina, e a la nuyt vaeren la lluminaria quis feu en Macina, estegren marauellats. E com saberen la veritat del feyt, digueren: ay Deus, ques aço? que gent es aquesta quins es venguda de sus. Aço no son homens, enans son diables infernals. Deus per la sua merce nos jaquesca escapar de les llurs mans.

E axi llexar vos los he que molt estan ab gran dolor e ab gran paor e tornare a la festa de Macina.


CAPITOL LXX.
Com los Almugauers e seruents de maynada demanaren de merce al senyor rey en Pere, los lexas anar a la Gatuna sobre lo compte Lanço; e com lo senyor rey los ho atorga, e hagren mort dit compte.

Queus dire? Quels homens de mar qui foren estats en les galees hagren tant guanyat, que per tostemps ne pogren esser