Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXCVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXCVII.
Com lo senyor rey Namfos pres caualleria de si mateix a Çaragoça, ne ab qual manera, ne ab quina solennitat reebe la beneyta corona del reyalme.

Ara, pus vos he parlat de la cort, com saplega ab la gracia de Deus, vull vos dir, en qual manera lo dit senyor rey pres caualleria de si mateix e reebe la beneyta corona, ne en qual manera vench vetlar a la esgleya de sent Saluador de Çaragoça, ne en qual manera se feu la sua solennitat de la beneyta caualleria quell reebe de si mateix, e de la beneyta corona; ne en qual manera exi de la esgleya, ne en qual manera ana entro al seu palau de Aljaferia.

E vull que sapiats cascuns, que de la esgleya de sent Saluador, que es la seu de Çaragoça, entro al Aljaferia ha mes de dos milles groses: e perço vull vos ho recomptar, que tots aquells qui aquest llibre lligiran vull que sapian, en qual manera se fa lo senyor rey ell mateix caualler, ne en qual manera se posa la corona, e ab qual solennitat de benedicions e de misses e de molt bona oracio, ne en qual manera lo destra hom, entro que fo tornat al seu palau; que aquestes coses asaber bones son a tota persona, de qualque condicio sia.

Veritat es, quel dit senyor rey trames lo diuendres sant a vespre a tot hom, quel disapte mati la vespra de pascha, com haurien cobrada aleluya, que cascu lexas lo dol que portaua per lo senyor rey son pare, e que tot hom sadobas les barbes, e que tot hom comensas a fer festa; e conuida tot hom generalment, axi com dauant vos he dit, tres dies. E axi lo disapte mati, com haguem cobrada aleluya, e les campanes tocaren, tot hom fo apareyllat, axi com lo senyor rey hach manat, de comensar la beneyta festa. Axi que nosaltres que hi erem per la ciutat de Valencia ab nostres bornadors dauant, e ab nostres trompadors e tabals e dolseyna e tambor e daltres instruments tots VI hordonats de dos en dos molt ricament vestits e arreats en nostres cauaylls caualcant, e nostres escuders atretal, partim nos de la posada qui era dintre la ciutat prop la dita esgleya de S. Saluador. E axi comensam nostra festa anant pel mig de la ciutat entro al Aljoferia:e com nos haguem comensat, tot hom comensa. Si que a colp oyrets lo major brugit del mon de trompes e de tots altres instruments, e axi caualcant e faent aquesta festa, entro fo hora de menjar; e puys com haguem menjat al Aljaferia ab aquella solennitat, tornam tuyt en nostres posades. E com vespres hagren tocat, tot hom hordona dencendre los brandons cascu en son lloch quils era hordonat, e del Aljafaria estro a sent Saluador no pogrets conexer, hon hauia mes brandons; e los brandons nos mouieu dun lloch quils era hordonat, quen cascu lloch era escrit en la paret, quals hi deuien estar, e axi tot ordenadament estauen.

E com fo fora del seny sonant, lo senyor rey exi del Aljaferia per anar a sent Saluador, e axi ordonats, com oyrets. Tot primerament vengren a cauayll tots los fills de cauallers qui portauen les espases dels cauallers nobles; e apres vengren les espases dels nobles qui deuien esser cauallers nouells; e apres les espases dels dits nobles vench la espasa del senyor rey, la qual portaua lo noble en Ramon Corneyll; e apres de la espasa del senyor rey venien dues carretes del senyor rey ab dos ciris, quen cascu hauia mes de X quintars de cera, que anauen encesos, jats se sia que poca fretura hi feyen; que les altres lluminaries eren tantes, que axi be hi podia hom veure, com si fos jorn clar.

E apres dels dos ciris venia lo senyor rey caualcant en son cauayll ab lo pus bell arnes que hanch fos feyt de mans de mestres, e la espasa que portauen dauant ell, axi com jaus he dit, la pus rica e la mills guarnida que hanch emperador ne rey portas; e apres del dit senyor rey venien les sues armes que portaua un noble, e dos nobles altres qui estauen entorn les armes, e axi les armes anauen ab aquell qui les portaua el mig de dos nobles; e axi mateix anaua lo noble en Ramon Corneyll qui portaua lespasa el mig de dos nobles.

E apres de les armes del senyor rey venien tots los nobles quel senyor rey deuia fer cauallers nouells de dos en dos; e apres dels nobles quel senyor rey deuia fer cauallers nouells venien los nobles quel senyor infant en Pere deuia fer cauallers, e apres venien aquells nobles quen Ramon Berenguer deuia fer cauallers, e apres venien aquells nobles quen Ramon Folch deuia fer cauallers, e puys apres dels richs homens venien los altres qui deuien esser cauallers nouells de dos en dos tots ordonats. E apres dells, com foren tots passats, axi mateix vengren totes les armes tots hordonats de dos en dos: a totes les armes dels nobles homens e les espases portauen cauayllers, e dels altres cauayllers les portauen fills de cauayllers. E axi tot per orda caualcant en llurs cauaylls vestits de richs draps daur, e ab molt bell arnes, com ja dauant vos he dit, de dos en dos ells anaren apres del dit senyor rey, que nul altre hom no hi gosaua caualcar, saluant lo senyor infant en Pere e lo senyor infant en Ramon Berenguer qui anauen ordonant, que nul hom no exis del orda qui era ordonat.

E axi ab la gracia de Deus ab grau brugit de trompes e de tabals e de dolsaynes e de sembes e de tambors e daltres instruments, e de cauallers saluatges qui cridauen tots: Arago! e els casals dels richs homens de qui eren vench a la dita esgleya de sent Saluador; e tota hora fo passada mija nuyt, abans quel dit senyor rey fos ab la companya a la esgleya. E aqui tuyt velaren ensemps, dient oracions los uns e els altres, e alegrant e cantant en nostre senyor Iesu Christ: e axi passaren tota aquella beneyta nuyt e oyren les matines tot deuotament, en les quals foren tots los arquebisbes e bisbes e abats e priors qui ab gran deuocio digueren totes les ores. E com lo jorn fo clar, lo senyor arquebisbe de Çaragoça reuestis a dir la missa, e lo senyor rey de la sua ma posad la corona a la bona ventura en laltar major, e la espasa, es vesti hi camis, axi com si degues dir missa, e puys sobre el camis la dalmatica reyal, la pus rica que james emperador de rey se vestis: e a cascuna cosa ques vestia lo dit arquebisbe le deya sa oracio, aquella qui ja era en les canoniques ordonada quis deu dir. E apres posas lestola sobre lo coyll, e per les espatlles, axi com lo dia quels posa hom, e aquella estola era tant rica e ab tantes perles e peres precioses, que seria fort cosa de dir ço que valia: e apres lo maniple, axi mateix molt rich e ab gran noblesa.

E com tot aço fo feyt, lo dit arquebisbe de Çaragoça dix la missa ab gran solennitat. E com la missa fo comensada e dita la epistola, lo dit senyor rey feu se calçar los esperons, lo dret a son germa lo senyor infant en Pere, e lo sinistre al senyor infant en Ramon Berenguer. E com aço fo feyt, lo dit senyor rey acostas a laltar e pres la espasa, e ab ella ensemps gitas en oracio dauant laltar, e lo dit senyor arquebisbe dix li damunt molt bonaoracio. E com foren acabades, e lo dit senyor rey hach feyta oracio, besa la croera de la espasa, e senys[1] ell mateix la dita espasa; e puys com la sach sinta, trague la de la bayna, e brandi la tres vegades: e en la primera vegada, que la brandi, desafia tots los enamichs de la sancta fe catholica; e a la segona el proferi mantenir orfenes e pubils e dones vidues; e ala terça promes, que tendria justicia tota la sua vida, axi al major com al menor, e axi als estranys com als priuats. E com aço hach feyt, torna la espasa en la bayna, e com lauangeli fo cantat, ell offeri si mateix e la espasa a Deus qui tostemps lo tindria en sa guarda, e li dara victoria contra tots sos enamichs. E lo dit senyor arquebisbe untalo de crisma en la espatlla e en lo bras dret, e axi oy missa. E com la missa fo dita, lo dit senyor rey se desenyi la espasa ell mateix e la torna sobre laltar deprop la corona.

E apres que aquesta missa hach dita larquebisbe de Çaragoça, reuestis lo senyor infant en Ioan arquebisbe de Toledo, germa del dit senyor rey. E com fo reuestit e hach comensada la missa, lo dit senyor rey ell mateix pres la corona del altar e las posa al cap; e com aço hach feyt, lo senyor arquebisbe de Toledo e el senyor infant en Pere e el senyor infant en Ramon Berenguer adobarenla li. E com lo senyor rey se posa la corona el cap, los dits senyors arquebisbes e bisbes e abats e priors e els senyors infants ab ells en altes veus cridaren: te Deum laudamus. E axi com deyen aquest cant, lo dit senyor rey pres la verga de or en la ma dreta, e posalas en la ma sinistre, e apres pres lo pom en la ma dreta, e en cascuna cosa a rebre deya lo dit senyor arquebisbe una gran oracio.

E com tot aço fo feyt e lauangeli cantat, lo senyor rey altra vegada molt ab gran reuerencia offeri si mateix e la sua beneyta corona a Deus, e sagenolla dauant laltra molt humilment, e lo dit senyor arquebisbe compli la missa de dir. E com fo dita, e lo dit senyor rey hach haut compliment de la gracia de Deus e de la sua caualleria e de la sancta reyal senyoria, e fo untat e sagrat per rey e per senyor dels regnes Darago e de Serdenya e de Valencia e de Corsega e compte de Barcelona, anas a siure dauant laltar de sent Saluador al siti reyal e posa la verga e lo pom enlaltar, e feu se venir cascu dels nobles que ja dauant vos he nomenats, e feu los tots cauallers, axi per orda com dauant hauets oyt. E axi com cascu era feyt cauallers, auauasen lo rich hom a la capella qui li era assignada, e lla ell feya sos cauallers nouells; e lo senyor infant en pere anassen axi mateix a la sua capella qui li era assignada, e feu los quatre richs homens cauallers, e lo senyor infant en Ramon Berenguer atretal, el o noble en Ramon Folch atretal; e aquells richs homens quells faeren cauallers axi mateix ana cascu a la capella qui li era assignada, e feyen los cauallers que fer deuien: e axi com cascu rich hom hauia feyts sos cauallers, anauensen ab aquells al Aljaferia, axi com dauant vos he dit. E com tot aço fo feyt, lo senyor rey pres lo pom en la ma dreta e la verga en la sinistra, e axi ab la corona el cap, e ab lo pom e ab la verga exi defora la esgleya e munta sobre son cauayll; e dauant portauen li la espasa, e darrera les armes, axi hordonadament com dauant hauets entes que feyen a la nuyt, com ana a vetlar la esgleya.

E si volts saber la corona quina era, yous dich, que la corona nera daur et tota plena de peres precioses, axi com robis e balaixs e safis[2] e turqueses e maragdes, e perles tant grosses com un ou de colom; e hauia dauant un bell carboncle, e la corona hauia tota hora dalt un pam de cana de Munpesller, e hauia XVI murons, axi que tot hom la preaua, e mercaders e lapidaris» que valia L milia lliures de Barcelona. E la verga era dor, e hauia tota hora be tres pams de llonch, e al cap de la verga hi hauia un robis, lo pus bell que hanch fos vist, e be tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era daur, e hauia al cap una flor daur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses.

E lo cauayll era lo mills arreat que hanch fos. E axi munta a cauayll vestit ab sa dalmatiga e ab lestola e ab lo maniple e ab la dita corona el cap e ab lo pom en la ma dreta e ab la verga en la ma sinistra. E en lo braç del fre del cauayll hach dues parells de regnes: les unes eren ya del fre que tenia lo cauayll al coyll, e en aquella destraua lo senyor infant en Pere en la part dreta, e en la part sinistra lo senyor infant en RamonBerenguer e molts nobles de Cathalunya e Darago; e en les altres regnes, qui eren de seda blanca qui hauien be L pams de llonch cascuna, destrauen hi richs homens e cauallers e ciutadans qui a peu lo destrauen; e apres daquests destrauem nosaltres VI de Valencia e VI de Barcelona e VI de Çaragoça e IV de Tortosa e de les altres ciutats: axi que totes les regnes estauen complides daytals destradors de peu, e nul altre hom no hi caualcaua de prop, saluant aquell qui portaua laspasa dauant tots los destradors, e apres dell aquell qui portaua les armes, e cascu daquells axi acompanyats de dos nobles, axi com ja hauets entes dauant. E darrera les armes del dit senyor rey venien los richs homens a cauayll molt gint arreats, quel dit senyor rey hauia feyt cauallers nouells. E axi ab aquesta alegrança mostrant la sua reyal magestat untat e sagrat e beneyt de Deus e de tota res, ab gran goig que hi hauia, axi com dauant hauets entes, ell se vench al Aljaferia: e segurament que tota hora fo passada hora nona, abans que hi fos.

E axi destrant en son cauayll ell entra dintre el palau reyal, e auaylla ab la corona en la testa e ab lo pom en la ma dreta e ab la verga en la ma sinistra, e axi sen munta en la sua cambra. E a cap duna gran pesa ell exi de la cambra e vench ab altra corona en la testa menor, perço com laltra pesaua masa; mas empero no era tant poca, que no hagues mes de mig pam dalt, e era tant rica e tant bella, que tota hora la preaua hom mes de XXV milia lliures. E vull que sapiats, que, com lo senyor rey fo sobre son cauayll e exi de S. Saluador, preaua hom ço que portaua desus e larnes quel cauayll portaua desus CL milia lliures de Barcelona. E axi com yaus he dit, lo senyor rey ab altra corona menor el cap, e ab lo pom e ab la verga vench se a seure a menjar. E hach li hom apareyllat a la banda dreta a la taula un seti daur en que assech lo pom, e a la banda sinistra altre seti daur en que assech la verga dreta. E sech a la sua taula que hauia XVIII pams de llonch llunyet dell de la part dreta son germa lo senyor infant, e son germa mosenyer en Ioan, arquebisbe de Toledo; e de laltra part pus llunyet dell sech lo senyor arquebisbe de Çaragoça e larquebisbe de Arborea apres del arquebisbe de Çaragoça. E en altra taula segren los bisbes, e en altra los abats e priors; e puys de laltra part dreta seyen tots los richs homens qui cauallers seren feyts aquell jorn; e apresseyen tots los cauallers nouells qui aquell dia seren feyts cauallers. E lo senyor rey seya tant alt mes que tots, que luyt lo podien vaer. E apres fom ordonats nosaltres ciutadans, que seguessem ensemps cascuns molt be ordonats, que cascuu hach aquell lloch que los tanyian, e a cascuns ordonats seruidors nobles e cauallers e fills de cauayllers que seruien cascu segons que a la solennitat e a la honor de cascuns pertanyian. E tnyt foren molt honrradament seruits e pensats, e fo maraueylla, que tanta de gent hi hauia, que nul hom nou poria pensar, qui no hi fos estat.

E pus vos he parlat en general, com tots foren seruits, tornar vos he a dir en especial lo senyor rey com fo seruit. Certa cosa es, quel dit senyor infant en Pere volch esser aquell beneyt jorn de pascha majordom, e ell ordona lo feyt, axi com hauets entes, ell son cors, e lo senyor infant en R. Berenguer donaren ayguamans al dit senyor rey. E fo ordonat, quel dit senyor infant en R. Berenguer seruis lo senyor rey de la copa, e puys dotze nobles qui seruien ab ell ensemps a la taula del dit senyor rey. E lo senyor infant en Pere ab dos nobles qui ab ell se tenien ma per ma e ell el mig vench primerament cantant una dança nouella que ell hach feyta, e tots aquells qui aportauen los menjars responien li. E com fo a la taula del senyor rey, ell pres la escudella e feu la creença e posala dauant lo dit senyor rey, e puys feu atretal del tayllador. E com ell hach axi posada la primera vianda al dit senyor rey, e hach acabada la dança, ell se despuylla lo mantell e el cot que vestia ab pena darminis de drap daur e ab moltes perles, e donales a un jutglar: e tantost lin foren apareyllades unes altres riques ques vesti. E tota aytal horda tench a totes les viandes que si donaren a menjar, que a cascun menjar que porta deya una dança nouella quell mateix hauia feyta, e hi daua lo vestit que vestia cascu molt honrrat: e donaren si be X viandes. E tota hora com ell hauia posada cascuna vianda dauant lo senyor rey, e feyta creença, los nobles e cauallers e els altres seruidors posauen per les taules altres tant complidament viandes, que nul hom no hi pogra res esmenar.


  1. B. Senyis
  2. B. Safirs.