entes ço que vos hauets dit, e responch vos, que si vos volets esser envers nos aquell que deuets ne yom cuyt, siats cert que yo nous vendre contrari, ab que façats ço que yo volre, e que daçom façats sagrament e omenatge. E ell dix: bell, pare senyor, demanats, que volets que yo faça, que tot quant vos manets som aparellat yo ara e tostemps de fer, e no als: e daço vos faz sagrament e omenatge, axi com a fill de rey. Donchs, dix lo senyor rey, yous dire ço que façats. La primera cosa quem prometats, que tostemps me siats en ajuda ab tot vostre poder contra tots los homens del mon, e que per neguna raho ne per neguna persona contra mi ne mos regnes vos ne hom per vos no vingats. E laltra raho, que prometats que, com vostres nabots seran grans, que hauran coneguda, quels dejats fer part dels regnes, en guisa que sien be heretats. Senyor, dix ell, vos me deyts coses que yous prometa, qui son rahonables e bones, e qui son a honor mia; perque yo som aparellat de fermar en aquelles maneres que vos manets. E sobra aço foren aquestes conuinences fermades, axi com dauant es dit, ab sagrament e omenatge, e encara ab cartes publiques. E feyta aquesta fermetat entre ells, linfant en Sanxo tornassen alegre e pagat en Castella, e dix ho tot a son pare qui nach gran plaer e gran alegre, e conforma al senyor rey Darago tot ço que son fill hach promes.
Ara llexare ells estar, e parlare del senyor rey en Pere qui fo molt alegre e pagat de ço que hach endreçat, per que ell se tench per segur de Castella.
CAPITOL XLI.
Com lo senyor rey en Pere sen torna a Valencia, hon troba missatgers del rey de Granada quil requeseren treua, la qual les hach atorgada a cinch anys; e com pensa en plegar moneda per tota sa terra.
E tantost, com ell fo al regne de Valencia, troba missatgers del rey de Granada, que li vengueren ab grans joyes e ab grans
