de Cadaques, quel vendijol era defora al exaloquet, si que a hora de bona paraula foren a dos illes prop de Cadaques.
E tantost en Ramon Marquet ab la hu dels lenys armats feu posar a la punta del port Ligat dos cosins germans den Gras qui ab ell eren, e aquells hauien ja posta ab en Gras quin senyal farien, com hi vendrien ab los dos nabots seus. E aço en Gras podiau fer, que ell era senyor e major estat de Cadaques per lo compte Dampuries; e axi mateix so tenia per lo rey de França. E aço que ell feya, feya per manament de son senyor lo compte Dampuries; e axi qui es cap o major duna vila o dun castell, a sa volentat pot fer de nuyt e de jorn. Perque aquests dos nabots seus e aquests dos parents seus qui eren venguts ab en Ramon Marquet tot segretament podien fer llurs affers, que de res nols calia duptar. E com aquells cosins den Gras foren venguts a Cadaques, e hagren feyt llur senyals, tantost los dos nabots den Gras exiren ab ells ensemps e anaren an Ramo Marquet e an Berenguer Mallol. E axi com Deus volch adreçar los feyts del senyor rey Darago, e volch destruyr lorgull dels Francesos, foren venguts axi a punt, que no hi hach mester mes ne menys. E tantost com en Ramon Marquet vae aquests dos cosins, dix los: barons, be siats venguts! quem direts dels nostres enamichs? Senyor, siats certs, que james nuls homens no pogren venir en millor saho, com vosaltres sots venguts. Sapiats, que yr mati partiren les cinquanta galees de Roses ab moltes barques e lenys, e ab loratge meterensen en mar, e ab diriuel mudaren, e yr tot dia nauegaren, si que nos les fem, que hajen passat lo cap Daygua Freda. Ara dix en Ramon Marquet: quens comptarets de Roses? Senyor, dix la hu daquells dos germans nabots den Gras, yo fuy yr a Roses, e com les cinquanta galees ne foren partides, no hi romangueren mas XXV galees, que segurament son be aparellades e be armades de cauallers e homens de mar e de bona gent; e estan en guarda del port, e es ne capita un noble hom de Prohença en G. de Lodouia. Ara dix en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol: a la nuyt hon estan? Senyor, dix aquell, cascuna nuyt, com han saludat lo sol, sen ixen en la punta fora del port, e estan ab palomeres llargues, e axi estan entro quel sol es exit lendema; e axi estan tots dies en aquesta regla que tenen, que yo he jagut en les galees mes de deu nuyts per partides ab conexents que hi he,
