Vés al contingut

Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/288

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Trapena, per nom en Palerm Abat, que lo senyor rey hauia reebut en Sicilia en casa sua, que james no sera vist en feyt darmes, hi valch aytant com fera hi Rotlan, si fos viu. E aço sesdeuenia per la gran amor que hauien al senyor rey, e perço que li veyen fer de ses mans; que ço quel senyor rey feya, no era obra de caualler, mas obra de Deu propiament. Que Galees ne Tristany ne Lançalot ne els altres cauallers de la taula redona, com tots ensemps fossen justats ab tant poca gent, com lo senyor rey Darago era, no pogren fer tant en un jorn contra CCCC cauallers tant bons, com aquells eren qui eren de la flor de la host del rey de França, com feu lo senyor rey Darago e aquells qui ab ell eren. Queus en diria? quels Francesos se volgren replegar en un cabeço; mas lo senyor rey va brocar envers aquell qui portaua la senyera del compte, e va li tal colp donar de la maça en lelm, que mort fret lo mes en terra. E los almugauers van tantost traer la senyera de la host a troços.

E los Francesos que vaeren la senyera de llur senyor en terra, van se fer tots una mota; e lo senyor rey va ferir entrells ab tots los seus ensemps. Queus dire? quels Francesos hagren pres un puig, e estegueren tant estrets los uns ab los altres, quel senyor rey ne negu dels seus no poch en ells entrar; no pertant que no duras la batalla entro fo vespre e scur: e dels Francesos no hi hach romasos pus de LXXX cauallers. E lo senyor rey dix: barons, de nuyt es, e aytantost poriem nos ferir la hu a laltre, com ferriem ells; e axi apleguemnos. E com foren aplegats en altre puig, ells vaeren venir be cinch cents cauallers francesos ab llurs senyeres. E sim demanats, qui eren, yous dich, que ells eren tres comptes, parents del compte de Niuers, qui hagren paor de llur cosi qui era anat en celada; e nol vaeren tornar a hora de mig dia, que deguera esser tornat a la host, e ab llicencia del rey de França anaren lo cercar. E axi vaeren aquells cauallers en un puig, e vaeren lo rey Darago en altre. E tantost anaren als llurs qui los exiren a carrera, e oyren lo mal mandado a llur ops, e anarensen lla hon lo compte era mort, e daltres parents seus be sis; e lleuarenlos ab grans plors e ab grans crits, e anarensen tota la nuyt, entro foren a la host. E com foren a la host, vaerets dols e plors e crits, si que paria que tot lo mon ne vingues. E en Ramon Folch, vescompte de Cardona, qui era dins Gerona,