CAPITOL XCIV.
Recompta, com corts foren celebrades a Çaragoça e a Barcelona, en les quals se conferma, quel senyor rey Darago trametes madona la regina e llurs infants en Sicilia; e com dona grans dons als cent cinquanta qui deuien entrar ab ell en batalla.
Com lo senyor infant Nanfos e richs homens e cauallers e prelats foren ab lo senyor rey a Calathaiu, hagren los uns dels altres gran plaer. E en Domingo de la Figuera e en Bernat de Peratallada comptaren los tot ço quils era esdeuengut, si que tuyt ho tengren a gran cosa, e lloaren Deus, quils nauia escapats. E axi lo senyor rey ab tots ensemps vench a Çaragoça. E la festa fo molt gran que madona la regina e els infants faeren, e tota la gent: si que la festa dura quatre jorns, que res no hi feu nul hom.
E com la festa fo passada, ell mana quel segon jorn apres tot hom fos aparellat: e aquell dia vench en Gilabert de Cruylles de Bordeu e aporta totes les cartes qui el camp se foren feytes bollades del sagell del senescal. E lo senyor rey hach ne gran plaer, e tot hom: e comptals ço quel rey de França e lo rey Carles hauien feyt, com saberen com era estat, e com se guaytaren la nuyt, e com sen anaren lendema; e lo senyor rey risen assats, e tots los altres. E lo jorn quel senyor rey hach ordonat, tot hom fo aparellat, e com tuyt foren aparellats, lo senyor rey los preyca els dix moltes bones paraules, els comptat tot ço que li era esdeuengut depuix parti de port Fangos, els dix, com ell era vengut per la batalla, ne com li eren fallits, e que feya moltes gracies a tots aquells qui el camp deuien entrar ab ell, que axi de bona volentat hi eren venguts. E apres dix los, com ell entenia a trametre la regina e el infant en Iacme e linfant en Fraderich ab ella en Sicilia, per dos rahons: la primera, perço com totes les gents de Sicilia naurien gran alegre e nestarien pus Ferms; laltra, que creya que la regina nauria plaer. E axi quels pregaua, que en aço lo conselassen. Daltra part que hauia entes, quel papa hauia donada sentencia contra ell e croada, e quel rey
