e a la veritat, de qui han a venir totes les venjances per dretura, e parlarem del rey Darago en Pere quis tench per assegurat del rey de França: e axi mateix a la fi trobarsen ha enganat, axi com lo rey de Mallorques, e molt mes, en tant com lengan munta a mes. Mas empero del engan quel senyor rey Darago pres per ell, be lin feu Deus venjança, abans que lengan fos de tot complit, segons que per auant oyrets.
CAPITOL XL.
Com lo senyor rey en Pere se volch assegurar de la casa de Castella, e com sabuda la mort de son nabot lo rey en Ferrando de Castella ana lla, e pres sos dos fills de dit rey, els mena e posa en lo castell de Xatiu; e a poch temps lo rey en Sanxo de Castella vench se vaer ab lo rey en Pere, hon se tractaren e fermaren conuinences amdos los reys.
E axi lo senyor rey en Pere estech a son enteniment molt segur de la casa de França, com fo partit de les vistes de Tolosa. E pensas, que axi mateix sa seguraria de la casa de Castella: e venchsen en Arago. E es veritat quel rey Nanfos de Castella hach de sa muller, germana del senyor rey en Pere Darago, entre els altres dos fills, lo major, axi com dauant es dit, qui hach nom infant en Ferrando, e laltre qui hach nom infant en Sanxo. E al major ell dona per muller la filla del rey Lluys de França, e germana del rey Phalip qui hauia la filla del senyor rey Darago. E perço com lo rey Nanfos de Castella e lo rey Phalip de França eren cunyats qui hauien les filles del senyor rey en Iacme Darago, ordonaren, que aquell matrimoni se feu del fill major del rey de Castella ab la germana del rey Phalip, qui hauia nom madona Blanca, e donaren li ab enteniment, que apres la mort del senyor rey Nanfos, perço com era lo major fill que hauia, fos rey de Castella. E lo dit infant en Ferrando hach de la dita madona Blanca dos fills, qui hach nom la hu lo rey Nanfos, e
