e donali de ses joyes. E puys anasen en Riambau, e yo romangui ab lo senyor rey, e done li la carta del senyor infant, e li dix toda la missatgeria. E lo senyor rey fo molt despagat de la preso del senyor infant, e tantost trames ne missatge al senyor rey de Mallorques e al senyor rey Darago.
E entretant missatge vench de micer Carles al duch de Tenes, qui trametes lo senyor infant al rey Robert. E tantost ell lo hi trames a Brandis, e de Brandis anaren per terra en Napols, e en Napols lo senyor infant estech en preso cortesa: que era guardat, e caualcaua ab lo rey Robert, e menjaua ab ell e ab madona la regina muller del rey Robert qui era sa germana. Queus dire? mes de un any estech lo senyor infant en preso. E puys lo senyor rey son pare recapta ab lo rey de França, que li trametessen. E axi lo rey de França e micer Carles manaren per llur missatge al rey Carles (qui encara era viu) e al rey Robert, quel trametessen al senyor rey son pare. E tantost trameterenlo al senyor rey son pare, e prengueren terra a Coplliure, e feune festa gran lo senyor rey son pare, e madona la regina sa mare, e tots quants nauia en totes les terres del senyor rey de Mallorques, perço com tots lamauen mes, que infant quel senyor rey hagues.
E axi lexar vos he estar lo senyor infant qui es ab lo senyor rey son pare sa e alegre, e tornar vos he a parlar de la companya, entro quels vos haja menats en lo ducat de Tenes hon vuy son.
CAPITOL CCXXXIX.
Com en Rochafort fo pres per la companya e lliurat an Tibaut de Sipoys, lo qual menys de sabuda de la companya sel mena ell liura al rey Robert quil mana metre en una bolta en Versa hon mori de fam.
E com en Rochafort hach feyt sagell, apoderas axi de la host, que menys hi conexien en Tibaut de Sipoys, que un sarjant; si que ell fo mol dolent, e tench se fort per escarnit. E en Rochafort desconech se, axi que nul hom no moria en la host, que ell no prengues tot quant hauia; e daltra part, si negu hagues bella
