Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XIII
CAPITOL XIII.
Com apres de ser partit lo rey de Castella, hague acord lo senyor rey en Iacme ab sos barons e richs homens en lo feyt de la promissio feyta al rey de Castella, e com enuia linfant en Pere, e correch lo regne de Murcia, e les grans preses que feu en dit regne.
Daqui auant dexare lo rey de Castella anar qui es tornat en ses terres e en sos regnes, e tornare a parlar del senyor rey Darago qui saparella dentrar en lo regne de Murcia. E finalment ell hach son consell ab sos fills e ab sos barons, e tuyt acordaren, que pus la promissio hauia feyta al rey de Castella, la qual ell los compta tota per ordre, que tantost pensas dentrar; e cascuns proferiren se de seguir lo a lur cost e a lur messio, e que nul temps no li falrien, mentre vida haguessen al cors, e que ell fos vengut a cap de la dita conquesta. E daço lo dit senyor rey fo molt alegre e pagat els feu moltes gracies; si quencontinent ordona, quel dit senyor infant en Pere faes una correguda al regne de Murcia, perço que regonegues tot lo dit regne. Si que lo dit senyor infant en Pere hach batalla arrengada de molts richs homens e cauallers de Cathalunya, Darago, del regne de Valencia, e ciutadans e homens de mar e almugauers, per mar e per terra, corrent lo dit regne ana talant e affegant tota la terra. E en cascu lloch ell estaua tant tro tot lo hauia talat: que primerament tala e affega tota lorta Dalacant, e Nompot e Aquast; e puix tala Elx e la vall Delda e de Nouelda e Villena e Asp e Petrer e Criuillent e Catral e Fanauella e Callosa e Guardarmar e Oriola. E ana tro sus al castell de Montagut qui es en la orta de Murcia, e en aquell lloch ell tala e affega; e li exi lo rey sarrahi de Murcia ab tot son poder de cauall e de peu. E lo dit senyor infant estech lo dos jorns batalla arrengada, que hanch lo rey de Murcia nos gosa combatre ab ell. E segurament que, sino fossen les cequies qui eren entre amdues les hosts, quel dit senyor infant haguera brocat sobre ells; mas les cequies e les aygues eren tant grans al mig dells, que nou pogueren fer. Empero si hach molt bon feyt darmes, que propriament en un torneig[1] que hi hach lo dit senyor infant de ses mans, trobaren que hi hach morts X cauallers de janets: e lla hon ell brocaua, com lagueren reconegut, no creats quells li gosassen estar dauant cara per cara. Queus dire? un mes tot entegre ab ses hostes cremant e affegant estech en lo dit regne: e tots aquells qui eren ab ell foren richs homens e benenants de les grans preses quen tragueren, axi de catius e de catiues, com de robes e de bestiars quen amenaren; si quel senyor infant ne trames al senyor rey son pare be mil cabeçes de bestiar gros, e be XX milia de bestiar menut, e be mil catius sarrahins, e be mil catiues sarrahines. Los quals catius e catiues lo dit senyor rey dona e presenta qui al papa qui als cardenals gran res dels catius, e al emperador Fraderich e al rey de França e a Comptes e barons e amichs seus, e les catiues a la senyora regina de França, filla sua, e a compteses e a daltres honrrades dones, en tal manera que no sen lexa negu, ans tots los departi els dona. De que lo pare sanct els altres cardenals e els altres senyories del mon de chrestians foren molt alegres e pagats, en faeren professons a honor de nostres senyor ver Deus qui al dit senyor infant hauia donada aquella victoria.
- ↑ B. torneix.