Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/265

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dire? que ordonadament sen tornaren dins les barreres de Peralada, e lo darrer que hi entra ab senyera fo en Dalmau de Rocabarti qui era senyor de Peralada; e ab ell ensemps fo an Ramon Folch, vescompte de Cardona ab la sua senyera, que ells amdosos hauien la rerasaga. E la merce de Deus entrarensen ab gran alegre sans e sauls a Peralada, que hanch no hagren perduts mas tres cauallers e entro a quinze homens, e ells hagren morts mes de DCCC cauallers, e dels homens de peu sens tot nombre. Queus dire? axi foren afaytats, que tots dies vaerets prop de les barreres fer torneig de cauallers e domens de peu, que tot lo mon se deuia marauellar.

E aço dura cinch jorns, que nul hom no perde dentrar e dexir de Peralada per la orta; que quants Francesos hi entrauen per llur desastre, ne nul altre hom de la host del rey de França, james non exia negu que no fos mort o pres; que la orta de Peralada es la pus fort orta qui el mon sia: que no es nul hom que hi entras que no fos perdut, pus quels homens de Peralada se volguessen; que altre no pot saber lo pas, mas aquells que son de la vila nats e nudrits.

E comptar vos he una marauella que fo axi veritat, com es veritat ço que cascu vases.


CAPITOL CXXIV.
Com una dona de Peralada vestida ab gonella dome, e ab llança e espasa cinta e son escut al braç, pres un caualler frances bo e guarnit.

En Peralada hauia una fembra que yo conegui e viu, que hauia nom Namarcadera, perço com tenia obrada de mercaderia: e era fort esperta fembra, e gran e alta. E un jorn, axi com la host dels Francesos estaua dauant Peralada, ella exi de la vila e ana a un seu ort per cullir cols; e vestis una gonella de home, e pres una llança e una espasa que porta cinta, e un escut al braç, e anasen al ort. E com fo al ort, ella senti campanelles, e marauellas, e tantost lexas de cullir les cols, e anasen a aquella