part per veure que era: e guarda, e vae en lo rech que era entre lo seu ort e un altre un caualler frances ab son cauall armat, e ab lo pitrall de campanelles, e anaua sa e lla, que no sabia per hon sen exis. E ella que lach vist, cuytas a un pas, e secut li la llança, e dona li tal cop per les faldes en la cuxa, que la cuxa li passa e la sella, e apunta lo cauall. E tantost com aço hach feyt, e lo cauall se senti ferit, lleuas dauant e detras, axi quel caualler fora cahut, sino fos que era ab cadena fermat en la sella. Queus dire? que ella ana a metre la ma laspasa, e va venir a un altre portell, e va ferir lo cauall per la testa: e lo cauall estech exabuit. Queus dire? lo cauall ana pendre per la regna, e crida: caualler, mort sots, si nous retetes! E lo caualler tench se per mort e va gitar lo bordo que tenia e retes a ella; e ella pres lo bordo, puix trach li la llança que tenia en la cuxa, e axi ella lon mes dins Peralada. De la qual cosa lo senyor rey e lo senyor infant foren molt alegres e molt pagats, e faeren li comptar moltes vegades, com li era pres. Queus dire? lo caualler e les armes foren sues, e lo caualler se reeme dos cents florins dor que ella hach: e axi podets conexer la yra de Deus si era ab ells.
CAPITOL CXXV.
Com lo senyor rey e linfant Nanfos e els richs homens e barons exiren Peralada per enfortir la terra; e la gran malea quels almugauers van fer a Peralada, barrejant la e cremant la.
Com aquests sis jorns foren passats, tots los comptes e richs homens e barons dixeren al senyor rey, que no era bo que ell ne linfant estiguessen aqui; mas que anassen donar recapte a la terra. E axi mateix lo compte Dampuries e el vescompte de Rocaberti que anassen enfortir llurs castells, perço com per los castells porien gran damnatge donar als enamichs. E que en Ramon Folch, vescompte de Gardona, qui sera proffert dajudar e defendre la ciutat de Sona,[1] que anas endreçar e establir la dita ciutat, e
- ↑ Var. Solsona.
