Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XXVII
CAPITOL XXVII.
Com lo senyor rey en Iacme essent despoderat per la malaltia sen feu portar en una anda ab sa senyera per exir combatre los Sarrahins, e com abans que el rey hi fos broca axi fort linfant en Pere que hach vençut los Sarrahins.
E llauors ell lleua les mans a Deus, e dix: senyor, perqueus plau que en aquest punt yo sia axi despoderat? Ara tost, dix, puix lleuar nom puch, ixca la mia senyera, e feyts portar mi en una anda entro siam ab los Moros malauats; que nom pens, pus yo sia lla ne ells vejen la anda hon yo vaig, que tantost nos los metrem en venço: e axi haurem los tots morts o presos. E axi com ell ho mana axis feu, mas auans que ell fos ab ells, lo senyor infant en Pere son fill fo cuydat e feri entrells, si que la batalla fo molt aspra e cruel: e no era marauella, que a un chrestia que hi hagues hi hauia quatre Sarrahins. Mas empero lo senyor rey en Pere broca axi fortment entrells, quels mes en venço; empero perde hi dos caualls, e dues vegades descaualcaren dos cauallers seus qui lo donaren llurs caualls, e ell muntauesen, e ells romanien a peu. Axi que los Sarrahins foren aquell dia tots morts e presos. E axi com los chrestians lleuaren en lo camp la senyera del senyor rey en Iacme, parech en la anda en quel portauen. E lo senyor rey en Pere fo molt despagat daço, per tal com hach paor que al senyor rey son pare no fos damnatge aquell affany: e broca, e vench enuers ell, e aualla, e feu posar la anda en terra, e la senyera, e besa los peus e les mans plorant a son pare, e dix li: pare senyor, ques aço que vos hauets feyt? car nous pensauets que yo tenia vostre lloch, e que vos no hi fariets fretura? Fill, dix lo rey, nom digats aço; mas que es dels malauats Sarrahins? Pare senyor, dix lo rey en Pere, que Deus e la bona nostra ventura los ha tots morts e vençuts e presos. Fill, dix ell, es veritat axi com vos diets? Pare senyor, hoch. E llauors ell lleua les mans vers lo cell, e feu moltes gracies a nostre senyor, e besa son fill tres vegades en la sua boca, e dona li moltes vegades la sua benedictio.