Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/304

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Salou per ajudar e per espaetxar tost lo senyor infant. E despuix enteniasen a venir al regne de Valencia per trer de Xatiua don Alfonso e don Ferrando de Castella nabots seus, e que fos rey de Castella don Alfonso, perço ques venjas be de son nabot lo rey en Sanxo de Castella, qui axi li era fallit als ops, e li era vengut menys daço que li hauia promes. E axi voliasen venjar en tal manera, que tot lo mon ne prengues exempli.


CAPITOL CXLIII.
Com lo senyor rey en Pere Darago partint de Barcelona pera venir a Xatiua començar a malauejar de refredament; e com essent a Vilafranca de Panades li pres febra, hon feu son testament e reebe lo cors precios de Iesu Christ.

E com fo partit de Barcelona, ques lleua gran mati, ell se refreda, e ab aquell refredament vench li cremor de febra, axi quell sofferi affany per lo cami, en tal manera que hach a romandre a senct Climent. E trameteren tantost a Barcelona a mestre A. de Vilanoua e a daltres: e faeren li fer pendre al mati laygua, e guardaren la, e tuyt digueren comunament era de fredor, e que no tenia res. E aquell dia caualca e ana a Vilafranca de Panades, e com fo lla, lo mal li fo entuxat, axi que hach de la febra asats. E com la febra li fo espayada, ell se feu venir lo seu escriua ab qui feya sos segrets, e feu son testament be e ordonadament aquell dia; e puix lendema lo regonech, e puix laltre. E com tot lo hach regonegut, e feyt tot a sa volentat, ell lo se feu publicar, e hi reebe per testimonis prelats e richs homens e cauallers e honrrats ciutadans e homens de les viles. E com aço fo feyt, ell se confessa moltes vegades ab bisbe e ab labat de Sentescreus e ab preycadors e ab frares menors, e deneja molt be sa consciencia: e puix reebe molt be lo saluador, e molt deuotament ab gran deuocio en presencia de tot hom, mentre en la cambra pogren caber, e ab plors e ab llagrimes qui dels ulls li exien reebe lo. E axi mateix plorauen tots aquels qui eren. E com aço hach feyt, e lo