Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXVIII
CAPITOL LXVIII.
Com les galees del senyor rey en Pere se tornaren ab la presa que van fer de les galees del rey Carles, e com los de Macina cuydaren, que era lestol del rey Carles.
E com fo passada mija nuyt, ab loratge quis mes el golf faeren vela, e foren tantes, que la mar tolien a hom de vaer; que nous pensets, que haguessen sols les XLV galees, ne els lenys, ne les barques qui eren ab ells, ans trobaren a Nicotena entre lenys de bandes e terides e barques qui eren carregades de viandes que portauen a la host del rey Carles, mes de CXXX veles, e tot sen ho menaren a Macina, e hi meteren tota la roba, e los mes [1] de Nicotena. Axi que ab loratge anaren aquella nuyt tant, que a lalba foren en boca de Far, dauant la torreta del far de Macina. E com jorn se fo feyt, e foren dins la torreta, la gent de Macina guardaren e vaeren tantes veles, e cridaren tuyt: ha Deus, pare senyor! ques aço? Veus lestol del rey Carles qui torna sobre nos, qui han preses les galees del senyor rey en Pere Darago.
Si quel senyor rey qui sera lleuat, qui tostemps se lleuaua en lalba e diuern e destiu, oy lo brogit, e dix: ques aco? quin crit es aquest qui es en la ciutat? Senyor, digueren ells, diuen quel estol torna del rey Carles ab molt major poder que hich era partit, e que han preses les nostres galees. E lo senyor rey demana un cauall, e munta tantost, que no foren X qui fossen ab lo senyor rey, com exi del palau; e per la marina ell anaua lla hon veya gran dol domens e de fembres e dinfants, e confortauals, e deyals: bona gent, no hajats paor, que les nostres galees son qui amenen pres tot lestol del rey Carles. E axi com caualcaua per la marina, sils ho deya. E les gents deyen: sanct senyor, placia a Deus que axi sia. Queus dire? que tota la gent li anaua darrera, homens e fembres e infants qui eren de Macina, e totes les hosts de Sicilia que hi eren. E com lo senyor rey fo a la Font del Or, e vae la marauella de tantes veles qui venien ab lo vent a la boyra, pensa en si mateix; e com hach pensat, dix entre si mateix: aquell senyor qui aci ma portat, per la merce sia sua, que nom desemparar mi, ne aquest poble mesqui.
E dementre que estaua en aquest pensament, un leny armat, tot empauonat darmes del senyor rey Darago, ab en Cortada que hi era venchsen lla hon vae lo senyor rey qui era a la Font del Or, ab senyera estesa e la caualleria; e gent tota que aqui eren ab lo senyor rey, qui viu venir aquest leny ab les sues senyeres, si hach goig, no mo cal demanar. E acostas a la mar, e en Cortada exi a terra e dix: senyor, veus aci les vostres galees quius amenen preses totes aquestes altres, e han presa Nicotena, e cremada e affegada, e morts be dos cents homens, cauallers francesos. E lo senyor rey qui oy aço aualla del cauall, e mes los jonols en terra: e axi mateix se faeren tots quants ne hauia, e començaren a cantar Salue regina; e beneyren e lloaren Deus daquesta victoria, e no la reputaren a ells mateixos, mas tant solament a Deus. Queus dire? lo senyor rey respos a en Cortada, que be fossen venguts, e manal, que tantost sen tornas, e que manas ay tuyt, que dauant la duana venguessen lloant Deus, e que saludassen. E axis feu, com ell mana, e les XXII galees entraren primeres, e cascuna tiraua derrera, e entre galees e llenys e barques mes de quinze. E axi totes empauonades lestandart lleuat, e tirant per mar les senyeres dels enamichs entraren a Macina. E si hanch nul hom vae goig ne alegre, e per mar e per terra lla ho pogrets veure e oyr, axi que paria quel cel e terra se combates, e els crits eren lloant e glorificant Deus e madona sancta Maria e tota la cort celestial. E com foren a la duana qui es al palau del senyor rey, lo llaus se crida, e totes les gents de mar e de terra responien, axi quen veritat ma fe es, que les veus se podrien oyr en Calabria. Queus dire? ab aquella festa e ab gran alegre prengueren terra. E tots los Sicilians cridauen: pare senyor, ver Deus, beneyt siats vos qui aytals gents nos hauets trameses a deslliurar nos de la mort: e par be, senyor, que aquesta gent es propia vostra, que aquests no son homens, ans son lleons, que cascu es aytal entre els altres homens del mon, com son los lleons entre les altres besties: perque, senyor, lloat e beneyt siats vos, que aytal senyor nos hauets donat ab tant bona gent. Queus dire? Que la festa fo axi gran, que james nul hom no la vae major, ne ab major alegre.
Araus llexare aquests estar, e parlarem del rey Carles e del compte de Lanço e de les llurs gents.
- ↑ Glosse B. & Val. Lo mes alias: larmes, que vol dir, tot perteyt darmes.