Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/354

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


era. E lo rey de Castella fon molt pagat, e mana, que tornassen a ell, e que ell era aparellat, que de totes coses faes ço que ell manaria. Queus en diria? que tantes vegades anaren missatgers entre ells, que la pau fo otorgada de cascuna de les part, que don Alfonso e don Ferrando volian hauer pau ab llur auonclo lo rey don Sanxo, e ques tenien per pagats de ço quel senyor rey Darago hauia tractat, que el rey de Castella los donas, e que renunciassen al regne. E axi fo empresa la vista del senyor rey Darago e del rey de Castella, e cascuns esforçarense de venir a la vista, com pus honrradament poguessen.

Si que com lo senyor rey Darago fo a Calathayu ab gran gent de richs homens e prelats e cauallers e ciutadans, e sabe, que lo rey de Castella era a Soria, axi mateix que hi hauia menada la regina, e hi era linfant don Ioan, frare del rey don Sanxo, e molts altres richs homens. E lo senyor rey qui sabe, que la regina era a Soria, per sa cortesia e per honor de la regina volch anar a Soria abans quells no venguessen a Calathayu. E lo rey de Castella que sabe, que lo rey Darago venia, exi li a carrera mes de quatre llegues; e aqui fo acullit lo senyor rey Darago ab molt gran honor, e totes les sues gents, que aytant com estegren a Soria no si feu mas festa e alegre.

E com la festa fo passada, lo senyor rey Darago volch sen tornar, e prega lo rey de Castella e la regina, que venguessen ab ell a Calathayu: e ells digueren, queu farien volenters. E axi tots ensemps vengrensen Calathayu hon lo senyor rey los feu llur ops al rey de Castella e a la regina, e a tots aquells qui ab ells eren, del jorn que entraren en Arago entro el jorn quen foren exits e sen foren tornats en Castella. E segurament vos puch dir per lo cert, que totes quantes viandes e coses hom hagues, ne nomenar pogues, de tot feya donar racio lo senyor rey Darago tant bastant, que non podien menjar neguns, aus vaerets per les places donar dos diners de pa per un diner, o un porcell o cabrit o molto o siuada o peix sech, e salat, que ço quils costara en altre lloch dos sous, hauien per sis diners. E daço trobarets totes les places plenes de troters quiu venien, axi que tots los Castellans e Gallegos e altres gents moltes que hi hauia sen marauellauen. E la un dia menjaua lo senyor rey a la posada del rey de Castella ab lo rey e ab la regina, e laltre menjauen ells a la sua posada. Si que