e reebe corona del reyalme. E dementre que ell anaua vesitant terres, al senyor rey vengren missatgers molt honrrats del rey don Sanxo de Castella cosi germa seu, e saludaren molt deuotament lo dit senyor rey Darago de part del rey don Sanxo cosi germa seu. E feya li a saber, que hauia gran alegre de la sua venguda, e quel pregaua, axi com a char cosi que ell molt amaua, que li plagues que hagues pau ab ell, e que ell que era aparellat, que li valgues contra tots los homens del mon; e quel rey Nanfos lauia guerrejat, e lauia mes en punt de tolre sos regnes, els volia donar a sos nabots que no li atanyen tant com ell, de que era estat molt marauellat; e que no paria que ell hagues deute negu ab ell. E axi que pregaua ell, que ço que el rey Nanfos son frare hauia feyt, que nou guardas; mas que pensas lo gran deute qui es entre ells.
Si quel rey Darago respos als missatgers molt cortesament, axi com aquell senyor qui es estat e es lo pus cortes e els mills nodrit de totes coses que hanch senyor fos, e dix, que be fossen venguts. E puix dix, quel rey don Sanxo nos deuia marauellar de res quel senyor rey Nanfos hi hagues feyt; que lo rey Nanfos feya com a bon fill qui volia venjar la gran falla que ell hauia feyta al senyor rey nostre pare: e dich vos, que daquell cor mateix ne forem nos; mas pus que ell demanaua pau, a nos plau que laya. E los missatgers respongueren: hoch, senyor, ab una cosa ques profer, que aconeguda vostra fara esmena a vos de tot ço que ell hagues fallit al senyor rey vostre pare: e lesmena sia aquella, que vos, senyor, ne vullats queus en do ciutats castells o viles o llochs, o fer tota aquella honor que vos conegats que fer vos en deja. E lo senyor rey respos, que pus tambe ho deya, que ell se tenia per satisfet, e que dell no volia ciutats, castells ne altres llochs; que la merce de Deus ell hauia tants reyalmes e tant bons, que no li feyen fretura sos llochs: mas bastaua li, que ell sen penedis de ço que feyt hauia; empero volia, que ell donas part de la terra de Castella a aquells infants sos nabots, ço es a don Alfonso e a don Ferrando; que ell per res nols desempararia. E los missatgers digueren, que sobre aço sen yrien.
E axi tornarensen al rey de Castella. E com foren dauant llur senyor lo rey de Castella, comptarenli tot ço quel senyor rey Darago hach dit, e digueren la gran bonesa e sauiesa que en ell
