Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/331

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la filla del rey Danglaterra. Queus diria pus noues? quels tractaments se menaren en moltes maneres, que seria llonch de escriure: si que micer Bonifaci e micer Ioan Dagrilli sacordaren, que micer Bonifaci sen tornas al papa e al rey de França, e micer Ioan al rey Danglaterra, e cascuns responguessen de ço que hauien tractat ne podien fer; e que a jorn cert fossen ensemps a Tolosa per saber ço que cascuns haguessen respost. E axi preseren comiat del senyor rey Darago, e anasen cascu axi com hauien acordat.

Ara vos lexare a parlar dels missatgers que sen van cascuns per llur cami, e tornare a parlar del senyor rey de Sicilia.


CAPITOL CLXIII.
Com lo senyor rey en Iacme de Sicilia pensa passar en Calabria e Principat ab totes ses hosts, e conquestar Napols e Gayeta.

Apres que lalmirall fo a Macina tornat, axi com ja hauets entes, ell feu adobar totes les galees. E un jorn lo senyor rey de Sicilia apella lalmirall e tot son consell, e dix: barons, nos hauem pensat, que be seria feyt, que nos armassem LXXX cors de galees, e que nos ab mil caualls armats e ab XXX milia almugauers que anem envers Napols, e si podem hauer la ciutat, que lajam e façam nostre poder, mentre lo rey Carles es en Cathalunya pres. E si nos podem hauer Napols, que anem assatiar Gayeta; que si la ciutat de Gayeta podem hauer, mes nos valria, que si hauem Napols.

E lo almirall e los altres lloaren molt aquest feyt al senyor rey, axi quencontinent ordonaren tots llurs feyts: e lalmirall posa la senyera en la taula, e lo senyor rey feu escriure tots aquells qui ab ell deuien anar. E com aço fo ordonat, lo senyor rey feu manar corts a Macina, e dona dia cert a richs homens e cauallers e a syndichs de ciutats e de viles de tota Sicilia e de Calabria, que fossen a Macina. E com lo dia fo vengut, madona la regina fo a Macina, e lo senyor rey e lo senyor infant en Fraderich, e foren tots ajustats en la sgleya ques diu sancta Maria la Noua.