e de tots aquells prohomens de fora que hi eren venguts, e anasen e feu la via de Yuiça.
Ara es ver, que ell, mentre tenia setge en la ciutat de Mallorques, hauia trames a Yuiça, que sabes llur volentat, sis retrien a ell. E los prohomens de Yuiça prometeren li, que ço que faria la ciutat de Mallorques farien ells: per que ell ana en Yuiça, e tantost los prohomens reeberenlo ab gran honor, e entra dins lo castell. E estech hi dos jorns, e llexa hi un caualler molt saui e bo, per nom en Lloret, per castella. E pres comiat e anasen a Barcelona, e aqui fo li feyta gran festa. E de Barcelona trames per tots sos regnes a richs homens e ciutadans e homens de viles, que a jorn cert li fossen a Çaragoça.
CAPITOL CLII.
Com lalmirall en Roger de Luria correch tota la costera de Prohença, e hach barrejada Serinya e Achda e Viats, sens que no muris fembra ue infant de XV anys avall, ne hom de xexanta en sus.
Com lo senyor rey hach trameses ses cartes per totes parts, quel jorn que los dona que fossen a Çaragoça, perço com ell volia fer festa a pendre la corona, lalmirall vench a ell e dix li: senyor, vos hauets donats cinquanta jorns, que tot hom sia a Çaragoça a la vostra festa de coronar, e a mi seria molt, que les companyes de les galees estiguessen axi vagants. E perço ab la gracia de Deus e vostra yo mich portare, e yre a barrejar la costera daci a Marsella, e fare en guisa, que ab la ajuda de Deus yo sia tornat tantost, ab temps que puixca esser a Çaragoça a la vostra coronacio. Dix lo senyor rey al almirall: deyts be.
E com fo en la mar de cap de Leucata, anasen a la plaja del grau de Serinya, e aqui a lalba del dia posa la gent en terra, e ell exi entro ab C homens a cauall, e al jorn ells foren a Serinya, e barejaren tota Serinya e tota la terra. E lo viafora ana per tota la encontrada e vench a la ciutat de Beses quin es luny dos llegues. E la host de Beses exi e vench a Serinya e foren per compte XXX milia persones ab daltres llochs qui si mesclaren ab la host de Beses.
