CAPITOL CCXCIV.
Com lo senyor rey Namfos Darago hordona, que prelats e richs homens e cauallers de sos regnes fossen a Çaragoça lo dia de pascha, perço com se volia fer cauayller e pendre la beneyta corona del reyalme.
E feyt tot aço ell pensa, que, axi com los sants apostols e dexeples de nostre senyor ver Deus Iesu Christ estauen desconsolats, que axi los seus sotsmesos estauen ab gran tristor per la mort del senyor rey son pare, e que axi com Iesu Christ lo jorn de pascha primer vinent, que fo diumenge a tres dies en abril del any MCCCXXVIII, que ell confortas e alegras si mateix e sos germans e tots los seus sotsmesos. E ordona, quel dia dauant dit de pascha que prelats e richs homens e cauallers e missatgers e ciutadans e homens de viles honrrades de sos regnes fossen a la ciutat de Çaragoça; e aquell dia beneyt ell se faria caualler e pendria la corona beneyta e astruga ab la major solennitat, e festa que hanch rey prengues en Espanya nul temps, ne encara en altres prouincies, com yo puch saber. E daço feu fer cartes que tramete per tots los seus regnes e a prelats e a richs homens e a cauallers e a homens de viles.
CAPITOL CCXCV.
Com lo senyor rey Namfos parti de Barcelona e vench en la ciutat de Lleyda e vesita gran res de totes aquelles parts, e li trameteren grans presents e joyes lo rey de Trimise e de Granada; e com tots los nobles comensaren dapareyllarse pera venir en Çaragoça a la coronacio.
E feyt tot aço ell parti de Barcelona e anasen a la ciutat de Lleyda e vesita gran res de totes aquelles parts, e tot hom
