Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XCVII

De Viquitexts

CAPITOL XCVII.
Com madona la regina e els infants prengueren port a Palerm, e la gran honor quels fo feyta.

E com aquells de Palerm saberen, que madona la regina era aqui, e els dos infants, si fo lo goig gran, nous ho dire, ni mel cal dir; que quax ells e tots aquells de la illa se tenien per desemparats, e ara tengrense per segurs. E tantost trameteren correus per tota Sicilia, e tots aquells de Palerm, homens e fembres e infants, exiren a senct Iordi hon prengueren terra. E com madona la regina exi en terra, e els infants, madona la regina, axi com posa lo peu en terra, senyas e lleua los ulls al cel, e en plorant besa la terra, e puis anassen a la sgleya de senct Iordi, e aqui ora ella e els infants.

E entretant tot Palerm exi, e foren amenades mes de cinch cents besties de caualcar: e a madona la regina amenaren un palafre blanch, mans e bell, e meteren li lo ensellament de madona la regina. E tantost trague hom de les galees ab les barques dos palafrens que hi hauia, e altres dos dels infants ab molt rich arnes; e puix tragueren tres mules e tres palafrens molt bells que hi hauia de madona la regina; e puix be XX altres que hi hauia entre palafrens e mules de les dones e de les donzelles qui ab madona la regina venien, cascu ab son bell arnes. E apres tragueren, qui de les galees qui de la nau en que no anaua madona la regina, be cinquanta caualls Despanya, bells e bons, qui eren dels cauallers qui ab madona la regina e ab los infants eren venguts. E com aço fo en terra, los barons e els cauallers e els honrrats homens de Palerm, e dones e donzells e infants vengren a madona la regina besar los peus e les mans. E aquells o aquelles qui no si podien acostar basauen la terra; e tuyt cridauen: be venga madona la regina e els senyors infants! E el goig era tant gran, e lo brogit de trompes e de nacres e de cembres e de tots altres instruments, que paria quel cel e terra vingues. E axi madona la regina caualca, e el senyor infant en Iacme a cauall destrauala, e Micer Aleynep e Micer Ioan de Calategiro e Micer Matheu de Termens e molts daltres richs homens de peu destrant la. E puix tota la gent de Palerm anaua cantant e ballant dauant ells, e lloant e glorificant Deus qui aqui los hauia amenats. E apres caualca linfant en Fraderich qui anaua de laltra part ab madona la regina, e apres totes les dones e donzelles qui vengren ab ella, e cauallers, e tots aquells de casa llur. Axi que ninguna persona hi caualca, sino madona la regina e los infants e aquells qui ab ells eren venguts; quels altres tots anauen a peu.

E axi ab aquell gran alegre anarensen al palau reyal, e abans que fossen lla madona la regina volch que anassen a la esgleya major del archebisbat, e qui hi faessen reuerencia a madona sancta Maria, e axis feu. E com foren a la porta de la sgleya, madona la regina mana, que no hi descaualcas negu mas ella els infants e dos dones; e entraren dintre dauant laltar de madona sancta Maria, e aqui faeren llur oracio; e puix tornaren caualcar, e ab aquell alegre anarensen al palau. E com foren auallats, madona la regina entra en la capella del palau, qui es de les riques del mon, e axi mateix ella e los infants feren llur oracio: e puix muntaren en les cambres, e endreçarense e se apparellaren. E les trompes tocaren, e anaren menjar. E trameteren a les naus e a les galees tant de refrescament, que a mes de VIII jorns los baste. Queus dire? La festa dura mes de vuyt jorns, que nul hom no hi feu res mas dancar e alegrar sen: e aytal mateix se feyen per tota Sicilia.