Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXXIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXXIV.
Com dos galees lleugeres de Pisans entraren ab vianda dins la palisada al castell de Caller, e com lalmirayll en Francesch Carros las presa ab tot la xurma; lo qual entes per los Pisans fo ordonat de venir acorrer dit castell de Caller.

Veritat es, que com la companya fo feyta entrells, ab aquell enteniment que fo feyta la companya de la rata e de la granota, que cuydaua enganar la una a laltra, axi com trobarets en les faules del Ysop. E perço com cascu anaua a mal enteniment, vench lo mila qui las sen porta amdues: e axi es esdeuengut dels qui la companya feyen cascu ab engan e ab mal enteniment de decebre e denganar la hu a laltra. E lo poder de la casa Darago, qui es laguila, es los vengut al traues e als tots deuorats e destroyts, e fara tostemps, si a Deus plau.

Deuets saber, que com larmada fo ordonada en Pisa per venir acorrer al castell de Caller, foren XXIII galees de Genouesos e XXV de Pisans, e VI vaxells e V sageties e una nau e moltes barques, e tostemps de Pisa, axi que tota hora foren be LX veles qui partiren de Pisa. E com lo noble en Francesch Carros almirayll del senyor rey Darago sabe, que aquest estol li venia desus, e venia per secorrer al castell de Caller, lo qual lo dit almirayll tenia assatiat; pensa, que per res la dita ajuda de gents que aportauen per metre el castell no hi pogues entrar. E hordona tot son feyt, axi com aquell qui es dels bons cauallers del mon, e dels sauis, e pensa per les coses passades e de les esdeuenidores, axi com aci oyrets.

Be creu, que ja sabets, que no hauia dos mesos passats, com aço fo, que dos galees lleugeres de Pisans vengren de nuit a la palisada, sens que lalmirayll en Carros no sen apercebes, e entraren dins la palisada: e eren galees lleugeres de rems, e aportaren vianda que meteren al castell de Caller. E com lo dit almirayll al mati veu les dites galees dins la palisada, fon molt despagat; empero ab la ajuda de Deus e son bon conseyll tot li torna en be e en gran profit e alegre. Que ell tantost assatia les dos galees, que de la dita palisada no podien exir, que per les mans sues no haguessen a passar: e axi tench les tant assatiades, que les xurmes de les dites dos galees sagren mes menjat, que no hi hauien portat. E com ell los vae en aquell partit, una nuit per mar e per terra vench los adors, e sobrepres los en tal manera, que les dites dues galees hach ab la xurma e ab tot. E foren axi seruits per los Cathalans, que tots los tayllaren, que non escaparen de vius mas de trenta; que puys fo jorn, quels trobaren vius nols mataren; que lom pus es pres, no es vassallatge que hom [1] laucia. Mas tantost los foren feyts cambals de ferre, e mes los en la obra del mur e del vayll que lalmirayll feya fer al dit lloch de Bonayre, quen poch de temps se feu de les belles ciutats que hanch hom pogues ver feyta en X tants de temps. Que vull que sapiats, quen aquell temps se trobaua, que hi hauia mes de VI milia homens bons, tots Cathalans, ab llurs mullers, e no hauia tres anys, que lo dit almirayll lo comensa a edificar, com tenia assatiat lo castell de Caller, e lo senyor infant tenia assatiada Vila Desgleyes; perque poden saber los Pisans, que sols la ciutat de Bonayre tendria tostemps assatiat lo castell de Caller. E perço que entenats lo lloch de Bonayre quin lloch es de mercaderia, vull que sapiats, que com lalmirayll sabe, que lestol era partit de Pisa, e que eren be LX veles, axi com dauant hauets entes, regonechlo poder qui en la ciutat de Bonayre era, e troba, que hi hauia catorze naus grans, de les quals eren les XII de Cathalans e una del rey de França que hi era venguda de Xipre, e laltra de Genouesos, quel fos de la ciutat de Genoua lalmirayll hauia presa; e daltra part hi hauia XXXVI lenys duna cuberta de Cathalans, e daltra part hi hauia lalmirayll XXII galees ab V vaxells que hi hauia, e vuyt entre lenys armats e conops que hauia feytes fer, que anauen per lestany. E tot aquest nauili lalmirayll feu metre en andana dauant la palisada de Caller, perço que hauia vist, que les dues galees li hauien feyt. E axi apareyllas, que per aquella raho negu dins la palisada no pogues entrar.

Ara vos lexare a parlar de la ciutat de Bonayre e del almirayll, e tornar vos he a parlar dels Genouesos e dels Pisans.


  1. B. hon.