CAPITOL CLXXXIII.
Com madona la regina Blanca percasa del senyor rey en Iacme Darago, que heretas linfant en Pere el muller as; don pres per muller madona Guillelma de Muncada.
Si que, mentre que lo senyor rey sanaua deportant ab madona la regina per sos regnes, lo senyor infant en Pere no partia de madona la regina, qui pregaua lo senyor rey, que degues percasar la honor de son frare linfant, e que li donas de que pogues tenir honrrada casa; e axi mateix que li percasas muller, aquella que li pertanyes. E lo senyor rey obehint ses pregueres, quel hereta molt honrradament, e dona li per muller de les honrrades donzelles qui filla de rey no fos, qui fos en Espanya: ço es a saber madona Guillelma de Muncada, filla den Gasto de Biarn, ab grans riqueses, que sol en Cathalunya hauia en bons castells e viles e llochs CCC cauallers. Si que les noces se faeren molt honrrades e bones: e fo hi lo senyor rey e madona la regina, e tota Cathalunya, e Darago partida. E com aço fo feyt, lo senyor rey ab madona la regina duna part, e lo senyor infant en Pere ab madona Guillelma de Muncada daltra, anarensen deportant per tots los regnes.
CAPITOL CLXXXIV.
Com lo senyor rey en Iacme Darago trames missatgers en Sicilia an Ramon Alamany e an Vilaragut, que desemparassen Sicilia; e com les gents se empararen dels llochs e castells per part del infant Fraderich.
Ab tant lo senyor rey Darago trames missatgers en Sicilia an Ramon Alamany qui era metre justicier de tot lo regne de Sicilia, e an Vilaragut qui era mestre portola, e puix a tots los altres, que
