desemparassen castells, viles e altres llochs qui fossen en Sicilia e en Calabria e per les altres parts del regne; e que guardassen, que a neguna persona no lliurassen castell negu, mas com lo castell haurien desemparat, que cridassen a la porta del castell ab les claus en la ma: ha hich negu hom del sanct pare apostolich qui vulla reebre aquest castell per part del sanct pare apostolich e de la sancta esgleya? e que aço cridassen alt tres vegades en cascu lloch. E si dins aquelles tres vegades no hi aparia negu que reebre lo volgues per la sancta sgleya, que lexassen obertes les portes, e les claus als forellats, e anassen sen. E axi se compli es feu, e hanch nul hom del pare sanct, ne de la sancta romana esgleya no hi aparech. E axi anauensen. E com eren anats, les gents dels llochs emparauensen per part del infant en Fraderich de cascu castell e lloch.
E axi desempararensen en Ramon Alamany e en Vilaragut, e tots los altres qui per lo senyor rey Darago hi eren en tota Sicilia, e recullirensen en naus e en galees, e vengrensen en Cathalunya al senyor rey, quils aculli molt be e feu a cascu bona esmena de ço que hauien desemparat, qui era llur en Sicilia, e li plague molt de ço que feyt hagren. E axi lo senyor rey Darago hach complides totes les conuinences de la pau, que en res no hach fallit, de que la sancta sgleya e lo papa se tengren per pagats e per alegres.
E axi lexar vos he a parlar del senyor rey Darago, e tornar vos he a parlar del infant Fraderich e dell almirall qui nos parti dell.
CAPITOL CLXXXV.
Com lo senyor infant Fraderich empara lo regne de Sicilia, e dona jorn cert, que tuyt fossen a Palerm, hon ab gran solemnitat prengue la corona del reyalme de Sicilia.
E micer Ioan de Proxida e los altres de son consell, e barons e cauallers e ciutadans e homens de viles de Sicilia saberen, com lo senyor rey Darago los hauia desemparats; e digueren al
