viu, ana un jorn a França per vaer lo rey de França e la regina sa germana. E pensas, que si enguany hi anaua, que non perdria res de son temps, ne faria fretura a la frontera dels Sarrahins, com los Sarrahins diuern no poden hostejar, tant son mal enants e mal vestits, e temen fret mes que gents del mon. E perço ell entra en França en ianer. E com fo en França, fo reebut ab gran honor e goig e alegre quen hach lo rey de França, e lla estech be dos mesos ab gran deport e solaz: e lla ell borna e tira a taulat e ana ab armes ab cauallers e ab fills de cauallers qui eren anats ab ell, e ab molts comptes e barons de França quiu assajauen per amor dell. Queus dire? que tanta damor entra entre lo dit senyor infant e lo rey de França, que duna hostia sagrada combregaren amdos, es juraren es faeren omenatge, que nul temps la hu no vingues contra laltre per neguna persona del mon, ans sajudassen es valguessen contra tots homens. Si que la amor fo axi cordial entre amdos, com pot esser entre dos frares; que yo mon cors viu, quel rey de França en les sues selles que caualcaua portaua a quartons lo senyal del senyor rey Darago per amor del infant, e en laltre quarto lo seu senyal de les flors. E axi mateix se feya linfant. E puix lo dit senyor infant tornassen molt pagat del rey de França e de la regina sa germana. E aço vos he yo comptat, perço com per auant se tanyera que parlem daquesta auinença, e haura lloch al nostre proposit.
CAPITOL XXXVIII.
Com lo senyor rey en Pere se tench per segur del rey de França, e com lo rey de Mallorques se complague al dit senyor rey en Pere de certs torts que el rey de França li feya a Muntpesller; e com sobre aço se vaeren en Tolosa los tres reys e lo princep de Taranto, hon hach conuinença entrells.
Aram llexare a parlar daquesta raho, e tornare a parlar dels affers que vengren al senyor rey en Pere Darago, que membra li
