Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLVI

CAPITOL CLVI.
Com lo senyor rey Nanfos Darago dellibera venjar la falla quel rey en Sanxo de Castella hauia feyta al senyor rey en Pere son pare, e trer los fills del infant en Ferrando de Castella de Xatiua, e fer la hu rey de Castella.

Com lo senyor rey Darago hach complida la festa, lo senyor rey li hach donades cartes, que sen portas a madona la regina sa mare en Sicilia, e al senyor rey en Iacme e al senyor infant en Fraderich frares seus, ell feu venir dauant si linfant en Pere son frare, e de tot son consell, e dix li: frare, nostre pare lo rey en Pere parti de Barcelona ab cor e ab volentat, que si Deus lo portas sa e saul en Valencia, que hauia en cor de trer de Xatiua los fills del infant en Ferrando de Castella, e volia fer rey de Castella don Alfonso major, perço ques venjas de son nabot lo rey en Sanxo de Castella, que tant gran falla li hauia feyta, que al major ops li falli de tot quant li era tengut. E pus a Deus no ha plagut, que ell en sa vida sen pogues esser venjat, nos lon volem venjar, qui deuen pendre lo feyt axi com la persona del senyor rey nostre pare; perque ades vull que allegan dos cauallers qui vajen al rey en Sanxo, e quel desafien de part nostra per la raho damunt dita. E tantost vos, infant, vos aparellats ab cinchcents cauallers de Cathalunya, e ab atre tants Darago, e ab doscents homens a cauall alforrats a la genetia del regne de Valencia, en guisa que, com los missatgers seran tornats de Castella, que vos siats aparellat de entrar en Castella; e cremats e affegats tots los llochs que nos volran retre a nos per don Alfonso, fill del infant en Ferrando de Castella. E menarets XX milia homens dapeu bons almugauers. E com aço sia feyt, nos yrem al regne de Valencia, e traurem aquells infants de Xatiua, e applegarem nostres hosts, e ab ells ensemps entrarem en Castella e farem tant, que ells sien reys de Castella, ab la ajuda de nostre senyor Deus Iesu Christ qui al dret ajuda.

E com lo senyor rey hach parlat, lleuas lo senyor infant en Pere e dix: senyor, be he entes lo que vos me hauets dit, per que graheich a Deus, com vos ha donat tal cor e tal volentat; que les venjances quel senyor rey nostre pare hauia en volentat de fer, que vos les façats, e ades mostrats la valor e la gran bontat qui en vos es. Perque yo, senyor frare, me profir a fer e a dir en aquests affers e en tots altres que vos me manets a fer la vostra volentat, quen res per negu temps nom trobarets en falla. E axi pensats de endreçar vos tots altres affers que hajats de fer, e trametre los desafiaments; que yom percasare de richs homens e de cauallers de Cathalunya e Darago e del regne de Valencia, e entrare en Castella ab aquella companya que vos, senyor, manats, e ab molt mes. E siats segur, senyor, que yo entrare ab tal cor e ab tal volentat e ab tals gents, que si sabia, quel rey en Sanxo vingues contra nos ab deu milia homens, que trobara ab nos batalla.

E sobre aço lo senyor rey pres per la ma lo senyor infant en Pere que li seya de prop un poch pus baix, e anal besar e dix li: infant, aytal resposta esperauem de vos, e aytal fe hi hauiem.