Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL XI.
Com lo senyor rey en Iacme mullera son fill linfant en Pere ab la regina dona Costança, filla del rey Manfra de Sicilia; e linfant en Iacme ab Scalrmonda, filla del compte de Foix, e feu archebisbe de Toledo linfant en Sanxo.

E ell havia gran goig e gran plaer; empero al pus tost que el pogue ell vench al regne de Valencia, e asenyaladament com hach missatge, quel rey don Alfonso de Castella se volia veure ab ell, qui era son gendre, e que amenaua en Valencia la regina sa filla e sos infants per honor del dit senyor rey en Iacme que ell tenia com a pare. Axi que pensa de venir en Valencia, e troba lo senyor infant en Pere qui hach mesos los Moros tots aquells que li foren rebels a destructio, e fo molt alegre e pagat dell e de tots sos feyts. E finalment tracta e ordona, que li donas muller, perço com de moltes parts li venien molts honrrats matrimonis de filles demperadors e de reys. E finalment acordas, que li donas la filla del rey Manfre qui era rey de Sicilia e de Principat e de tota Calabria e de terra de Taranto e de terra Dortrento e de Pola e de Brus, e de tota aquella encontrada entro en la ciutat de Scales qui es en la marcha Dancona; e la sua mar tenia de plaja Romana entro a sent Fabia qui es mar de la dita ciutat de Scales e de Fermo; e era fill del emperador Fraderisch qui era lo pus alt senyor del mon e de la major sanch.

E lo dit rey Manfre viuia pus honrradament que senyor qui fos al mon, e ab majors feyts e messions; axi que aquell matrimoni plague al senyor rey en Iacme Darago e al senyor infant en Pere son fill mes que matrimoni qui al mon fos. Si que hach sos missatgers honrrats e bons qui anaren fermar lo feyt ab los missatges del rey Manfre qui per aquella raho eren venguts. E com foren en Napols, fermaren llurs feyts ab lo rey Manfre; e ab deu galees be armades amenaren la donzella qui era de edat de quatorze anys, e era la pus bella creatura e la pus sabia e honesta qui hanch en aquell temps fos; e ab gran goig e ab gran alegre molt be acompanyada de richs homens e de cauallers e de ciutadans e de prelats e de dones e de donzelles amenaren la en