Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/482

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CCL.
Com en Simon de Montoliu reques los tudors den Rogero de ajuda, e madona Saurina lapostolich e lo rey Robert, los quales li digueren de no; e a defalliment daquests vench al senyor rey de Sicilia Fraderich qui trames micer Pelegri de Pati ab XVIII galees, hon fo desbaratat e pres.

Apres com lo senyor rey de Sicilia hach sabuda la mort den Iacme de Castellar e dels altres, fo molt despagat, mas empero conortasen en tant, com ells hauien feyt mes que nols era estat manat; quel senyor rey nols mana, que desemparassen les galees es metessen dintre terra a combatre ab ells.

E a pochs dies en Simon Montoliu qui vae, quel feyt de la illa estaua mal, e majorment lo castell - e quels homens del castell demanauen paga, e ell no lals podia fer, perço com de la illa no cullia res - e axi lexa en son lloch en Bort de Montoliu, cosi germa seu, e ell vench en Calabria a madona Saurina, e dix li el estament de la illa e del castell e regne, e ella e micer Coral Lança qui era tudor den Rogero, que li ajudassen de moneda o de gents. E Madona Saurina en aquell temps hauia ho mal apareyllat, ans era endeutada e empaxada per larmada den Carlet, que feu com ana a Gerba: e ella no cullia res de renda en Calabria, que tota la renda era asignada a pagar los torts e els deutes del almirayll e den Rogero. E axi trames al papa, que li aydas; e dix lin de no. E axi mateix al rey Robert, que ahi tambe lin dix de no. E a defalliment daquests venchsen en Sicilia al senyor rey, e demana li secors. E finalment lo senyor rey per honor de Deus e per restaurar les gents del castell qui eren tots Cathalans ell sempara de la illa de Gerba, en esta manera, que madona Saurina e micer Coral Lança e en Amigutxo de Luria, qui eren tudors den Rogero, faeren al senyor rey de Sicilia axi, que li lliuraren lo castell e tota la illa, e que tot ço que ell hi bestrauria hagues sobre la illa de Gerba e dels Querquens; e queu posseys e queu tingues axi com cosa sua propia, entro que fos pagat de tot ço que hi bestrauria; e que de tot ne fos senyor e major. E daços faeren bones