Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXV.
Com la infanta madona Ysabel, muller del senyor infant en Ferrando de Mallorques, passa desta vida; e com yo Ramon Muntaner reti les illes de Gerba e dels Querquens al senyor rey de Sicilia, e men ani lla hon era lo senyor infant en Ferrando.

Queus en dire? La infanta, axi com a Deus plach, passa daquesta vida als XXXII jorns, depuys que linfant en Iacme son fill fo nat: e muri els braços del senyor infant en Ferrando. E qui hanch vae dol, lo senyor infant en Ferrando ho feu, e tota la ciutat. E ab gran solemnitat, axi com aquella qui era pura e be confessada e combregada e pernoliada, hom la mes en un bell monument prop del cos de la beneuirada verge madona santa Agata en la sua beneyta esgleya de Catania.

E com aquest desastre fo esdeuengut, lo senyor infant vench a Masina per recullir e per anar a la Morea. E yo fiu estar al senyor rey que trobe en Plasa, e anara a Palerm, e dauant lo noble en Berenguer de Sarria e molts daltres richs homens de Sicilia, e cauallers e ciutadans yo li reti los castells e les illes de Gerba e els Querquens. E placia a Deus, que tote aquells qui be nos volen pusquen tant bon compte retre daço quils es comanat, com yo fiu al senyor rey de Sicilia de les dites illes, les quals tengui Vll anys, ço es a saber primerament en la guerra dos anys, e puys tres anys, que lam dona de gracia, e de puys dos anys per la guerra del rey Robert.

E tantost com hagui retudes les illes, e hagui carta de fi, pris comiat del senyor rey, e tornemen al senyor infant que trobe a Masina que sapareyllaua de recullir. E yo dix li, que era vengut per seruir a ell, e de muntar en les galees, e encara prestar tot quant hauia. E lo jorn, que li dix aço, dix me, que lendema me respondria. E lendema, com hach oyt missa, ell se feu venir gran res de cauallers e de bona gent, e dauant tuyt ell me dix: en Ramon Muntaner, veritat es, que vos sots lom el mon a quins tenim per pus tenguts, que a negu altre; e dix aqui moltes rahons bones: e retia, com yo en son seruey hauia perdut tot quant treyade Romania, e encara que fui mes en preso ab ell, e com lo rey Robert hauia per ell a mi molt de mal feyt; e com yo li hauia prestat del meu en Romania, e abandonat tot quant hauia; e encara com yo hauia tots los officis de la companya lexats per ell, e per molts daltres serueys que a mi nom membren, que ell entenia que yo li hauia feyts; e ara assenyaladament, que per amor dell hauia lexada la capitania de Gerba que yo hauia tenguda VII anys; encara que li hauia prestada en aquest punt aytanta moneda, com hauia. E axi, dix ell, tants son los serueys que vos mauets feyts, que per res yo nous ho poria guardonar. E ara som venguts en un cas, que sobre tots quants serueys nos hauets feyts muntara aquest, de queus volem pregar, quens façats: e axi pregam vos dauant aquests cauallers, que vos quens ho atorguets, que aquest seruey nos façats. E yo lleuem, e ane li besar la ma, e li fiu moltes gracies del be quell hauia dit de mi, e daço ques tenia per seruit de mi. E dix li: senyor, pensats de manar ço que vos volets que yo faça; que mentre que vidam bast al cos, yo no fallire en res, senyor, que vos me manets. Ara sabets, dix ell, que es ço que nos volem que façats per nos, nos vos ho direm. Veritat es, que a nos fora gran mester, que anassets ab nos aquest viatge; que molt vos hi hagra mester, e entench, quens farets gran fretura; mas tant nos es char lo seruey que volem, que totes les altres coses ne sien rellaxades.