Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXXV.
Com lo iutge Darborea hach presos vuytanta Pisans els trames al almirayll, el qual axi mateix nach presos cent e cinquanta; e com lo dia de nadal entre de galees e lenys vengren cinquanta dauant Caller per acorrer la, de les quals lalmirayll en Carros hach VII, e les altres foren desbaratades en pensaren de fugir.

Com lestol aquest fo partit de Pisa, e fo en boques de Busnayre, los Genouesos perderen una galea que feri en terra, de la qual galea escaparen vius estro a vuytanta homens. E lo iutge Darborea quiu sabe trames companya lla hon la galea era rota, e prengueren tots los dits vuytanta homens, e ab una corda el coyll enuials a Bonayre a lalmirayll qui tantost los feu fer bons gambals els feu metre a obrar lo mur e el vayll de Bonayre. E axi mateix ea aquella saho una galea de Genouesos de Sahona, qui venia de la part de Flandes, ab fortuna correch a la illa de sent Pere e rompe, e escaparen entro a CL persones. E lalmirayll sabe ho a Bonayre, e trames hi e hach tots los dits CL homens, e feu ne ço que dels altres hauia feyt. Queus dire? quel dia de nadal del any MCCCXXV les vint e dos galees de Genouesos e les vint e cinch de Pisans e VI entre llenys armats e sageties vengren dauant Caller, que laltre nauili hauien lexat a Bonifaci, e per aço eren venguts esperuerats, que cuydauen entrar en la palisada de Caller, e que hi poguessen posar la vianda que portauen; mas lalmirayll hach en tal manera ordenada la entrada, que res no hi pogra entrar, que no passas per la sua ma. Axi quel dia de nadal sen vengren dauant lescala de les naus e del altre nauili dels Cathalans, e feren se tretes tot aquell dia. E lo dia de sent Esteue assajaren de combatre ala vn canto del nauili, e presseren hi gran damnatge, e res no hi pogren fer; e lendema, que fo lo dia de S. Ioan, ells tornaren per altre canto del nauili, e axi mateix no hi pogren res fer, ans hi presseren axi mateix gran damnatge. E lo dia dels innocens anarensen a Caboterra e lleuaren aygua, e puys axi mateix tornaren per combatre ala vn canto de les naus. E tots aquells assaigs feyen ells ab X galees lleugeres, perço quel lalmirayll exis de la escala ab les sues galees; e com ell ne seria exit, e vendria sobre les dites X galees quils temien poch, perço com en llur ma sera de fugir de rems, e que les altres galees batessen de rems, e que sen entrassen dins la palisada ab la vianda. E axi cuydauen metre secors en Caller, mas lalmirayll conexia tot ço quells volien fer, perque nos volia moure de la posta.

E axi lo dia de nadal qui fo en dimecres, e el dijous e el diuendres e el disapte estegren en estos affers. E lo diumenge apres lalmirayll feu dinar tot hom per lo mati, e mana, que tot hom se guarnis, qui fos en les sues galees qui eren menys dels vaxells deuuyt. E feu cridar per les sues galees, que si ells se combatien, que la bataylla fos reyal, que de cascu fos ço que guanyarien, saluant les persones e les galees, que fossen del senyor rey; que ell de tot en tot, si hi veya bon llanç, que aquell dia los exiria a bataylla. E axi estech apareyllat de combatre. E com aço fo feyt e hordonat, les galees dels Genouesos e dels Pisans vengren axi ordonades de bataylla, que meteren primeres VII galees, cinch de Genouesos e dos de Pisans, quis foren afrenellades totes set ensemps ab en Gaspar Doria qui era llur almirayll; e puys totes les altres venien los de popa. E les VII acostarense tant a les galees del almirayll en Carros ab les proes primeres, qui foren prop a gitde dart. E com lalmirayll vae tant prop aquelles dites VII galees, mana de ma en ma a les sues galees, que sens tot brugit e amagadament que cascu lexas anar la gumena, perço que si la lleuauen, tantost aquells sen yrien, que mes anaren ab XX rems, que feren aquelles del almirayll ab CL. E axi quedament cascu llexa anar la gumena en mar, que hanch los Genouesos ne los Pisans no sen adonaren; e tantost van vogar, e abans que aquelles VII galees no pogren hauer girat, lalmirayll los fo al dors; e pensaren de ferir en tal manera, que mes de MC persones hi mataren, que trobaren sobre cuberta, e amagarensen desota tota hora be CCCC Genouesos, e Pisans be CC. E axi lalmirayll hach totes les VII galees ab tota la gent morts o presos; e les altres galees dels Genouesos e dels Pisans lleuaren volta als caps que tenien a les VII galees, e pensaren danar. E en Gaspar Doria, com a valent, com la bataylla era pus fort, ab una barca que tenia de popa pensa de fugir, e munta en una galea qui li estaua de popa, qui era dun seu germa. E com les dites VII galees foren preses, lalmirayll ana darrera les altres; mas no res era, que james no las pogra aconseguyr. E axi tornasen alegre e pagat entrels seus, e tot hom hach tant guanyat, que tots foren richs, e hanch a nul hom no lleua res que hagues guanyat.

E los Genouesos com foren lluny, trameteren una galea per missatge a lalmirayll, e trameterenlo a pregar, que li plagues que llur missatge pogues venir, e pogues veure los presos, perço que poguessen veure, quals eren morts ne quals eren escapats. E a lalmirayll plach li, e axi vaeren los tots, e hach ne escapats de vius CCCCXI Genouesos e CC Pisans, axi com desota se meteren, axi com dauant vos he dit. E com tots los hach escrits, volgren donar al almirayll per rescat dels Genouesos totes quantes viandes e armes portauen, e totes les altres coses que portauen en les galees qui escapades eren. E lalmirayll dix los, que nols en daria lo pus sotil qui hi era; ans ajudarien a fer lo vayll e el mur de Bonayre, e axi ab gran dolor anarensen.

E vens, qual fruyt faeren ab llur maluestat del armament que hauien feyt, e de la falsa companya que hauien feyta ab los Pisans: que la hu cuydaua enganar a laltre, e al traues vench lalmirayll del senyor rey Darago, quils deuora els departi tols.