Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCVII.
Com lo magaduch fo a Altolloch, e feu senescal a en Berenguer de Rocafort; e com hagren desconfits los Turchs de la gabella de Atia; los quals segona vegada aplegats ab tots los Turchs foren vençuts, e morts be XVIII milia a la porta del Ferre.

Si que yo tantost pres comiat del magaduch e companya, e mene XX caualls a ops den Rochafort, que pensas de caualcar e de venir ab mi a la ciutat de Epheso que daltrament se diu Theolago en Gresesch: e passe ab gran perill de molts assalts que hagren los Turchs. E vengren ab ell D almugauers, los altres romangueren a la ciutat Dania ab lalmirall en Ferran Daunes, per raho dels Turchs qui tot dia hi corrien. E com foren a la ciutat Daltolloch, lo magaduch ab tota la host a cap de IV jorns fo aqui e reebe lo dit en Berenguer de Rochafort; axi quel feu senescal de la host, axi com era en Corberan Dalet, e li afferma sa filla per muller, aquella que lo dit en Corberan hauia affermada: e tantost ell entra en possessio del offici. E lo magaduch dona li C caualls tantost, e feu li donar tantost paga de quatre mesos a ell e aquells qui ab ell eren venguts. E axi estech lo magaduch a la dita ciutat VIII jorns; e puix venchsen ab tota la host a la ciutat Dania, e lexa en Pere Daros a la ciutat de la Tira per capita, e lexa li XXX homens de cauall e cent de peu.

E com lo magaduch entra en la ciutat Dania, lalmirall e tots los homens de mar e tots aquells qui eren venguts ab en Rochafort li exiren a reebre ab llurs armes, si quel magaduch nach gran plaer, perço com li hagren refrescada la host. E dementre quel magaduch era en Dania, ell refresca de paga tota la companya. E un jorn lo viafora se moch, quels Turchs qui eren de la gabella de Ania corregren a la horta Dania. E la host exi en tal manera, que aconseguiren los Turchs, e van ferir en ells, si que aquell jorn materen be mil homens a cauall de Turchs, e be dos mil de peu; e los altres fugiren, quel vespre nos los tolch, sino tots foren estats morts o presos. E axi tornasen la companya ala ciutat Dania ab gran goig e alegre, e ab gran guany que hagren feyt.

E axi estech lo magaduch ab la host en la ciutat de Ania be XV jorns. E puix feu exir la senyera, e volch complir a vesitar tot lo regne del Natuli, si que la host ana entro a la porta del Ferre, qui es una muntanya en que ha un pas que sapella la porta del Ferre, qui es al departiment del Natulie e del regne Darmenia. Si que com fo a la porta del Ferre, los Turchs daquella gabella Dania, qui eren estats desconfits a la horta Dania, e tots los altres Turchs qui eren romasos de les altres gabelles, foren tots aplegats en una muntanya, e foren tota hora be X milia homens de cauall e be XX milia de peu. E batalla arrengada a alba del dia, que fo lo jorn de madona sancta Maria Dagost, ells vengren contra lo magaduch, e tantost los Franchs foren aparellats ab gran goig e ab gran alegre, que paria que Deus los tengues, com se feya en aquella saho; e los almugauers cridauen: desperta ferres desperta E tantost lo magaduch ab la caualleria van ferir els homens a cauall, e en Rochafort e lalmugaueria els homens a peu. E aqui vaerets feyts darmes que james tal cosa no vae nul hom. Queus dire? La batalla fo molt fort cruel; mas a la fi tots los Franchs lleuaren un crit e cridaren: Arago! Arago! E llauors prengueren tant gran victoria, quels Turchs se venceren: e axi matant e encalsant dura lencals entro a la nuyt; e la nuyt hach los a tolre lencals. Empero tota hora hi romangueren dels Turchs de cauall morts mes de sis milia, e daquells dapeu mes de XII milia. E axi aquella nuyt la companya hagren bona nuyt, quels Turchs perderen totes les viandes e els bestiars. E lendema lleuaren lo camp los Franchs, axi que tota hora estech la host en aquell lloch VIII jorns per lleuar lo camp, e lo guany fo sens fi que hi faeren.