Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXIII.
Com lo cesar dellibera anar pendre comiat de Xor Miqueli mal grat de sa sogra e de sa muller, perço com eren certes de la enueja que Xor Miqueli li tenia.

E dementre aquella paga se feya, lo cesar dix a madona sa sogra e a madona sa muller, que volia anar pendre comiat de Xor Miqueli, fill major del emperador. E la sogra e la muller diguerenli, que per res no fos; que elles sabien, quel era fort enemich, e hauia tanta denueja, que per cert, si venia en lloch, hon hagues major poder, que ell lo destroyria ab tots aquells qui venguessen ab ell. E finalment lo cesar dix, que per res no sen estaria, que gran vergonya li seria, que ell partis de Romania e entras el regne del Natuli per cor dabitar tostemps contra los Turchs, e que non presses comiat, seria li dotat en mal. Queus dire? que sa sogra e sa muller e sos cunyats eren tant dolents, que aplegaren tot lo consell de la host, e li feren dir, que per res no anas el viatge. E debades ho digueren, que ell per res no sen estegra, que no hi anas. Si que, com la sogra e la muller e els cunyats vaeren, que per res no sen volia estar, digueren li, quels lliuras quatre galees, e que sen volien anas a Constantinoble. E lo cesar appella lo almirall en Ferran Daunes e dix li, que portas en Constantinoble sa sogra e sa muller e sos cunyats. E perço la muller del cesar no passa ab ell al Natuli, com era prenyada be de VII mesos, e axi la mare volia, que infantas a Constantinoble. E fo ordonat, que com la dona hagues infantat, que ab X galees anas lla hon lo cesar fos. E axi la dona estech a Constantinoble, e a son temps hach un bell fill, qui encara era viu, com aquest llibre comense.

E axi llexar vos he a parlar de la dona e de son fill, e tornar vos he a parlar del cesar.