Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXV.
Com lo cesar vench a la ciutat de Andrinopol per pendre comiat de Xor Miqueli, lo qual feu occiure lo cesar a Gircon, cap dels Alans, e tota sa gent, que non escaparen mas tres; e com trames a Galipol gents qui correguesen lu terra, e destroyssen la companya del cesar.

Ara vos tornare a parlar del cesar que saparella ab CCC homens a cauall e ab mil dapeu per anar a Andrinopol per veure Xor Miqueli, fill major del emperador, malgrat de tots sos amichs e sos vassalls. E aço feya ell per gran lleyaltat que hauia en son cor, e de fina amor e de dreta raho que hauia al emperador e a son fill: e cuydauas, que axi com ell era ple de tota lleyaltat, que lemperador e sos fills fossen aytals; per que era tot contrari, e prouar sa auant, com oyrets.

E com lo cesar parti de la host, ell lexa per cap e per major lo magaduch en Berenguer Dentença, e en Berenguer de Rochafort per senescal de la host. E axi per ses jornades vench a la ciutat de Andrinopol, e lo fill del emperador Xor Miqueli exi li a carrera, el reebe ab gran honor: e aço feu lo maluat, perço que vaes, ab quina companya venia. E com fo entrat a Andrinopol, lo fill del emperador estech ab ell ab gran goig e ab gran alegre quel cesar feu del, e Xor Miqueli feya semblantment a ell. E com hach ensemps ab ell estat VI jorns, el VII jorn Xor Miqueli hach feyt venir a Andrinopol Gircon, cal dels Alans, e Milich, cap dels Turcoples, axi que foren entre tots IX milia homens de cauall. E aquell dia ell conuida lo cesar. E com hagren menjat, aquell Gircon, cap dels Alans, entra en lo palau hon estaua Xor Miqueli e sa muller e lo cesar, e van trer les espases, e pecejaren lo cesar e tots aquells qui ab ell eren; e puix per la ciutat mataren tots quants ab lo cesar eren venguts, que non escaparen mas tres, que sen muntaren en un campanar. E daquells tres la hu era en Ramon Alquer, fill den Gilabert Alquer, caualler de Cathalunya, nadiu de Castallo Dampuries; e laltre un fill de caualler de Cathalunya,per nom G. de Tous; e laltre Berenguer de Roudor qui era de Llobregat. E aquests foren al campanar combatuts, e defensarensen tant, quel fill del emperador dix, que pecat seria, si murien: e axi asseguralos, e aquests tantsolament ne escaparen.

Encara fou major maluestat lo dit Xor Miqueli, que ordonat hach, quels Turcoples ab partida dels Alans hach tramesos a Galipol; e hach ordonat, que aquell dia, quel cesar muria, que ells correguessen a Galipol e per tots los casals. E nos hauiem mesos los caualls en erba, e estaua la gent per los casals. Queus dire? que axins trobaren descuydats, quens tolgren tots los caualls que teniem per los casals, e mes de mil persones quens mataren: axi que nons romangueren mas CCVI caualls, e nos no romangren mas tre milia CCCVII persones darmes, entre de cauall e dapeu, e de mar e de terra. E tantost van nos posar setge dauant, e vench nos tanta de gent sobre nos, que foren be XIV milia homens de cauall entre Turcoples e Alans e Grechs, e be XXX milia homens dapeu. Si quel magaduch, ço es en Berenguer Dentença, ordona, que faessem vayll, e que metessem dins vayll tot lo raual de Galipol, e axi ho faem. Queus dire? Be XV jorns esteguem axi, que tots dies haguem torneig ab ells dos vegades lo dia, e cascu jorn era nostre desastre que perdiem ab ells. Queus dire? que estant axi assatiats com erem, en Berenguer Dentença feu aparellar cinch galees e dos lenys, e a mal grat de tots quants eren ell dix, que volia anar a fer una ferida, per que pogues donar refresch a la companya, e de viandes e de diners. E tuyt digueren li, que no feya affer, mas que valia mes, quens combatessem tuyt ensemps ab aquells quens tenien assatiats. E ell axi com a bon caualler e saui que era, veya lo perill de la batalla, e per res no si acordaua; mas pensa, que anas a fer una ferida envers Constantinoble, e com la ferida hauria feyta, que tornas tantost a Galipol. Si que a la fi affer sach ço quell volch, e ab ell recullirensen tanta de gent, quen Galipol no romas mas en Berenguer de Rochafort qui era senescal de la host e yo R. Muntaner qui era capita de Galipol. E no romangueren ab nos mas V cauallers: ço es a saber en G. Sischar, caualler de Cathalunya, e en Ferran Gorri, un caualler Darago, e en Ioan Peris de Caldes de Cathalunya, e Rexamen Dalbero. E reconeguerem, quants erem, com en Berenguer Dentença fo partit de Galipol, e trobam, que erem entre de cauall e dapeumil CCCCLXII homens darmes, dels quals eren dacauall CCVI que no hauien pus caualls, e mil CCLVI homens dapeu. E axi romanguem en tal dolor, que tots dies teniem del mati al vespre lo torneig dels defora ab nos.

Ara vos lexare a parlar de nos de Galipol, que be mi sabre tornar, e parlar vos he den Berenguer Dentença que sen ana e pres la ciutat de Recrea qui es a XXIV milles prop de Constantinoble, e lla ell guanya tant, que fo sens fi. E aquella ciutat es aquella hon Herodes estaua, qui feu matar partida del innocents. E comptar vos he un miracle qui es visible. Que en aquell lloch de Recrea ha un golf que va entro a la illa de Marmora, qui es una illa hon se talla tot lo marbre de Romania. E dins aquell golf ha dues bones ciutats, la una ha nom lo Panido, e laltra lo Redisco. E deuets saber, que en aquesta ciutat del Redisco fo feyta a nos la major maluestat que hanch fos feyta a negunes gents. E perço que sapiats la maluestat quina fo, yo laus dire.