Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXVII.
Com los missatgers tramesos al emperador per desafiarlo foren presos e esquarterats a la ciutat del Redischo; e lo miracle del golf de Marmora hon fon degollada gran res dels innocents per Herodes.

E com aço fo feyt, partirensen del emperador, e demanaren, quels donas un porter quils tengues guiats entro fossen a Galipol: e axi lliurals lo porter. E com foren a la ciutat del Redisco, lo porter los feu tots pendre XXVII persones qui eren de Cathalans e Aragonesos: e tots esquarteraren los en la carniceria, e a quarters ells los penjaren. E podets entendre, qual crueltat fo aquesta que feu fer lemperador a aquests qui eren missatgers. E vajaus lo cor, que auant oyrets, que daço fo feyta tant gran venjança per la companya ab la ajuda de Deus, que james tant gran venjança no fo feyta.

Si que en aquell golf es aytal miracle, que tostemps hi trobarets unes planures de sanch, que son tamanyes com un cobertor: e hani de majors e de menors. E aquell golf va tostemps ple daytals places de sanch viua, e puix que siats fora daquell golf, non trobarets gens: e de la sanch aquella cullen los mariners, que sen porten de la un cap del mon entro el altre per reliquies. E aço esdeue per la sanch dels innocents qui en aquell lloch fo escampada: e axi daquell temps en ça hi es e hi sera tostemps. E aço es vera veritat, que yo de la mia ma ni he cullida.