Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXVIII.
Com en Berenguer Dentença apres barrejada Recrea encontra ab XVIII galees de Genouesos e fo pres en fe per ells; e com yo, en Ramon Muntaner, volgui donar X milia perpres dor, perquel me lliurassen.

E com en Berenguer Dentença hach barrejada la ciutat de Recrea, que fo hu dels grans feyts del mon, ell sen torna ab gran guany. E axi com ell sen tornaua a Galipol, XVIII galees de Genouesos venien a Constantinoble, e deuien entrar en mar major, e trobarensen ab ell en la plaja qui es entrel Panido e el cap del Gano. E en Berenguer Dentença feu armar sa gent, e dona la proa en terra, e estech ab la popa defora de les cinch galees; e los Genouesos saludarenlos, e puix ab una barca anaren a ell per assegurarlo. E lo capita de les galees conuidal a menjar en la sua galea, e en Berenguer Dentença mala a sos ops fias en ells, e ana a la galea del capita. E mentre menjauen, e la gent fo desarmada den Berenguer Dentença, anaren los dos e prengueren les quatre galees, e hi prengueren totes les gents, e hi mataren mes de CC persones. E la una galea en que en Berenguer de Vilamari era e daltres cauallers nos volgren desarmar. Queus dire? sobre aquesta galea fo axi gran batalla, que be hi muriren CCC Genouesos, e aquells de la galea foren tots morts, que hanch negu non escapa. E axi veus, quin conuit saberen fer Genouesos an Berenguer Dentença, quel sen menaren pres a Constantinoble, ell e tots aquells qui seus eren vius, e hagren tot ço quen Berenguer Dentença hauia guanyat a la ciutat de Recrea. Perque es foyll tot senyor e tot altre hom quis fia en nul hom de comuna, que hom qui no sap que es fe no la pot guardar.

Axi que sen menaren an Berenguer Dentença pres, e tots los seus, el tengren en gran desayre en Pera qui es vila de Genouesos dauant Constantinoble. E estech hi be un mes entro les galees foren entrades e exides de mar major, e puix menaren lon sen a Genoua e passaren per Galipol. E yo entrel veure e volgui donar X milia perpres dor, qui val hu X sous Barcelonesos, e quel nos lexassen, e nou volgren fer. E puix que vaem, quenol podiem hauer per res, donam a ell, que hagues que despendre, mil perpres dor, e axi menaren lon sen a Genoua.

E axi lexar vos he a parlar den Berenguer Dentença, que be hi sabre tornar, com lloch e temps sia, e tornare a parlar de nosaltres qui erem romasos a Galipol.