Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXX.
Com la companya dellibera de combatres ab aquells que Xor Miqueli hauia tramesos sobre Galipol; e com la companya los va vencre, e hach morts be XXVI milia entre dapeu e de cauall.

E com vench lo diuendres, la hora de vespres XXIII dies abans de senct Pere de iuny, nos nos aplegam tuyt ab nostres armes a la porta Ferriça del castell, e a la torra mestre yo fiu pujar X homens, e un mariner per nom en Berenguer de Ventayola qui era del Llobregat crida lo llaus del benauenturat senct Pere, e tuyt responien li ab les llagrimes els ulls. E com hach dit lo llaus, axi com la senyera de senct Pere fo lleuada, comensam tuyt a cantar Salue Regina, e feya bell temps e clar, quel mon una nuu no hauia. E axi com la senyera se lleua, un nuuol se mes sobre nos e vans cobrir tots daygua, axi com estauem agenollats, e dura aytant com la Salue Regina dura a cantar. E com aço fo feyt, lo cel torna axi clar com dabans era: e tuyt hagren gran goig. E ordonam, que a la nuyt tot hom confessas, e al mati a lalba tot hom combregas, e al sol exit, com los enamichs vendrien per donar torneig, fossem apparellats de ferir, e axi ho faem.

E comanam la senyera del senyor rey Darago an Guillem Peris de Caldes, caualler de Cathalunya, e la senyera del rey de Sicilia an Ferran Gori, caualler, e la senyera de senct Iordi comanam an Examen Dalbero, e en Rochafort comana la sua senyera a un fill de caualler, per nom Guillem de Tous. E axi ordonam la nostra batalla en aquesta manera, que no faem dauantera ni mijania ne rerasaga; mas quels homens de cauall metem a la banda sinistra, e los paons metem a la part dreta. E axi com ho hagrem ordonat, axi ho saberen los enamichs: e es ver, que la host dels enamichs estauen atendats prop de nos en una muntanya de terra tota llaurada, quins era prop entro a dues milles.

E com vench lo mati, que fo dissapte, XXII jorns abans de la festa de senct Pere de iuny, ells vengren VIII milia homens a cauall, e nos apparellats de la batalla: e jaquiren ne dos milia ab los homens dapeu e ab les tendes; que ells entenien, quel feyt guanyat los era. E com lo sol fo exit, fom fora de les vaylls tots arreats de combatre, ordonats axi com dauant es dit. E ordonam, que nul hom nos mogues entro la bona paraula fos dita, que dix lo dit Berenguer de Ventayola; e com seria dita, que les trompes, e les nacres tocarien, que tuyt ensemps ferissem. E axi se feu, e los enamichs estegren ab les llances a les cuxes arreats de ferir. E com los senyals foren feyts, qui eren ordonats, pensam de ferir tots ensemps en un buts, e donam tal en mig dells, que parech, que tot lo castell ne vengues en terra. E ells feriren axi mateix molt vigorosament. Queus dire? que per pecat llur e per bon dret nostre que nos hauiem vanse vencre; e puix la dauantera fo vençuda, tots giraren a colp, e nos pensam de ferir, que nul hom no lleuaua la ma, que no feris encarn: e axi vengrem entro a la muntanya hon era la llur host. E si hanch vaes gent ab bon continent venir a reebre aquells de la host, si feren de cauall e dapeu a reebre los llurs e ajudar los, axi que en aquell punt nos cuydam que haguessem masa a fer; mas una veu vench entre nos, que tuyt cridam, com fom al peu de la costa: via sus, via sus! Arago, Arago! senct Iordi, senct Iordi! E axi prenguem vigoria, e anam tuyt ferir fermament en ells, en axi mateix vencren sen: e llauors nons calech mas ferir. Queus dire? Aytant com lo jorn dura, dura lencals; que tota hora dura XXIV milles. Si que la nuyt fo escura, abans quels lexassem, e la nuyt hagrem nos en a tornar: e fo mija nuyt, abans que fossem tornats a Galipol.

E lendema reconeguem nostra companya, e no trobam, que haguessem perdut mas un hom a cauall e dos dapeu: e anam lleuar lo camp. E segurament tota hora trobam, que hagrem mort be VI milia homens a cauall e mes de XX milia dapeu: e aço fo yra de Deus que vench sobrells; que nos per res nons podiem pensar,que tanta gent hi hagues morta, ans nos pensauem, que los uns affegassen los altres. E axi mateix hi muri molta gent en barques, que hauia moltes tretes en terra per la marina, que totes eren esuentades, e varauen les, e puix metiensen dins tanta de gent, que com eren en mar, tot hom feya sotssobre, e negauensen, e axi se perde molta de gent. Queus dire? quel guany fo axi gran, que en aquella batalla faem, que nombre negu no si poria metre. Que VIII jorns jurcam a lleuar lo camp, que no calia mas lleuar aur e argent, que aquelles gents portauen de sus; que totes les cintes dels homens de cauall, e les espases e les seylles e els frens e totes llurs armadures son guarnides dor e dargent: e cascu que portaua moneda, e los homens dapeu atre tal, e axi ho sens fi ço que si guanya. E axi mateix hi haguem be III milia caualls vius, los altres eren morts o anauen per lo camp tirant los budells: e axi haguem tants de caualls, que III ni hauia per cascu.

E com lo camp fo lleuat, yo hagui presos IV Grechs e marce, que trobe en una casa: e eren homens pobres qui eren estats de Galipol. E digui los, quels faria molt de be, sim volien esser espies. E ells ab gran goig otorgaren mo, e yo vestils a la Greguesca molt be, els done a cascu un rosi dels nostres que nos nos hauiem ja; e juraren, que be a lleyalment me seruirien. E tantost yo tramis ne los dos a Andrinopol per vaer lo fill del emperador que feya, e los altres dos a Constantinoble; e a pochs de dies tornaren aquells que anaren envers lo fill del emperador, e digueren, quel fill del emperador nos venia desus ab XVII milia homens a cauall, e be ab cent milia dapeu, e que era ja mogut de Andrinopol.