Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXXIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXXIX.
Com lo senyor rey Nanfos Darago trague de la preso en Berenguer Dentença, lo qual ana al papa e al rey de França per pregar los de ajada; e com essent li negada passa en Galipol; e la discordia que hach entrell e en Rocafort.

Ara vos lexare a parlar de nos, e parlar vos he den Berenguer Dentença quels Genouesos sen menaren en Genoua. E a la fi lo senyor rey Darago traguelo de la preso, e com fo fora de la preso, lo rich hom ana al papa e al rey de França per ordonar, que la companya hagues secors dells. E assats pogra treballar, quel papa ne la casa de França no creu que volguessen, que tots los infels del mon fossen conquestats per mans de les gents del senyor rey Darago: e axi cascuns li digueren de no de secors. E com al rey Darago dix de no lo papa, com era a Alcoyll, comptar podets, com volrien, que la casa Darago anas molt auant per llur secors. E axi lo rich hom sens secors que no poc hauer del papa ne de la casa de França tornassen en Cathalunya, e empenyora e vene gran res de les sues terres, e nolieja una nau den P. Saoliuela de Barcelona; e mes hi entre homens de paratge e daltres be cinchcents homens bons, e anassen en Romania.

E com fo a Galipol, yo reebil molt honrradament, axi com aquell que deuia tenir per cap e per major; e en Rochafort nol volch reebre per cap ne per major, ans entes, que ell era cap, e que ell deuia esser cap: e axi aquell contrast fo gran entre amdos. E yo, e aquells XII consellers de la host adobamlos, axi que tots fossen axi com a frares. E si en Berenguer Dentença volia fer caualcada per si mateix, que lacompanyas quis volgues, e en Rochafort atre tal, e en Ferran Eximenis axi mateix. E en Rochafort, axi com aquell qui era molt saui, acostas axi ab lalmugaueria que tuyt guardauen ell, e los Turchs e los Turcoples atre tal, perço com eren venguts en temps que en Rochafort era major, e millor de la host: si que daqui auant negu senyor no conegren contra ell. E daquesta pau e concordia entrells a tractar sofferi yo molt daffany e de treball, e molts de perills, perço com me conueniadanar dels uns als altres, e tota hora hauia a passar per castells danamichs hon estauen fronteles. Queus dire? quen Rochafort ab les Turchs e lalmugaueria la major part ana tenir setge a la ciutat de Nona qui era LX milles luny de Galipol. E en Berenguer Dentença ana tenir setge en un castell qui ha nom lo Magarix, qui era a la mitat de la via de Galipol, e del setge que tenia en Rochafort. E tota hora en Ferran Eximenis se tenia ab en Berenguer Dentença, e tots quants Aragonesos hauia en la host, e partida de Cathalans de la mar. E axi cascu dells tenia llur setge, e cascuns tenien trebuchs ab que trabucauen los llochs que assatiats tenien.