Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXXXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXXXV.
Com lo senyor infant en Ferrando feu la via del port del Almiro, e crema e aplana tot quant hi hauia; don feu la via de la illa de Spoll hon combate lo castell e barreja la vila; e com fo al cap de la illa de Negrepont hon fo pres en fe per Vanecians.

Si que prenguem comiat de ser Tici Iaqueria e partimnos de la illa del Taix ab lo senyor infant. E lo senyor infant feu me lliurar la millor galea que ell hauia apres la sua, la qual hauia nom la Espanyola. E ab les quatre galees sues e lo leny armat meu e una barcada mia fem la via del port del Almiro, qui es en lo ducat de Tenes, hon lo senyor infant hauia lexats quatre homens per fer bescuyt, com entra en Romania. E no hi trobam ne els homens ne lo bescuyt, que tot lagren barrejat les gents de la terra. E si hanch liu barrejaren, bens en venjam, que tot quant hi hach metem a foch e flama. Puys partim del Almiro e anam nosen a la illa de Spoll, e aqui combatem lo castell e barrejam tota la illa, e puys fom al cap de la illa de Negrepont. E lo senyor infant dix, que volia passar per la ciutat de Negrepont, e nos tuyt diguem, que per res no fos. E es ver, quell nera passat al entrar de Romania, e hagren li solas e companya; e cuydas, que aytal li faessen aquella hora: e axi a força de tuyt ell se apodera quen, passam. E axi a la mala hora nos faem aquella via, ens metem la corda per lo coyll, hauent vista nostra. Perque es gran perill anar ab fill de rey joue; quells son de tant alta sanch, que nos penssen, que per res nul hom los degues fer nul greuge; e segurament axi deuria esser, si conexença hauia en lo mon; mas lo mon es axi desconexent, quen poques coses ret anegu compliment de deute. E axi mateix son senyors, que nols gossa hom contrastar a res quells se vullen apoderar. Perque axi esdeuench de nos, que la nostra destructio haguem a consentir, e anam nosen a la ciutat de Negrepont. E aqui trobam, que hauien vengudes X galees e un leny de Vanecians armades, de que eren capitans en Ioan Teri e en Marcho Miyot, e anauen per micer Carles de França a qui sesguardaua limperi de Constantinoble, e a la companya. E hauia hi permicer Carles un rich hom Françes, per nom micer Tibaut de Sipoys. E axi lo senyor infant feu se assegurar ell e tota sa companya. E los senyors de Negrepont asseguraren nos, e els capitans de les galees atretal, e conuidaren lo senyor infant. E com fo en terra, van les galees dels Vanecians sobre les nostres, e assenyaladament sobre la mia, com era veu, que yo treya de Romania tot lo thresor del mon. E al muntar que faeren mataren ne mes de XL homens, e axi mateix hagren mort mi, si yo hi fos; mas yo nom partia un pas del senyor infant. E axi barrejaren me la galea e tot quant hi hauia, que era una gran cosa, e puys prengueren lo senyor infant e X dels millors qui eren ab ell. E com aquesta traycio hagren feyta, micer Tibaut de Sipoys lliura lo senyor infant a micer Ioan de Misi, senyor de la terça part de Negrepont, e quel menas al duch de Tenes, e quel guardas per micer Carles, e que faes ço que ell li manaria. E axi menarenlo ab VIII cauallers e quatre escuders a la ciutat Destines, e ell castell qui ha nom sent Tomer ell lo feu metre, el feu be guardar.

E donaren a entendre a micer Tibaut de Sipoys homens de Negrepont, que si volien acabar res ab la companya, que hi tornassen mi, que yo men portaua gran res del thresor dels homens de la companya, e axi que farien dos bens, quen farien plaer a la companya, e daltra part quells sabien, quem matarien tantost, e axi no seria qui demanas ço que hauien lleuat. E axi mateix que hi tornassen en Garcia Gomis Palasin, a qui en Rochafort volia pijor que a hom del mon, e quen farien gran plaer an Rochafort. E axi com los ho conseyllaren, axi ho faeren: que tornaren an Garcia Gomis, e mi a la companya. E com foren a la companya, tantost presentaren an Garcia Gomis an Rochafort, e ell ne hach gran goig. E tantost vench a la popa de la galea, e axi com fo en terra sens altra sentencia en presencia de tuyt, en Rochafort feu li tolre la testa, de que fo gran tala e gran damnatge, quen veritat ell era hu dels bons cauallers del mon de tots feyts.