Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLXXI.
Recompta lo gran miracle qui sesdeuench dun almugauer qui era de Sagorp per raho de voler menjar carn lo vespre de nadal.

Veritat es, que eren en una companyia XX almugauers qui eren de Sagorp e de la encontrada, e posauen al portxo de senct Nicolau de Portopi. E la vespra de nadal anarensen los deu a percasar bestiar que menjassen lo dia de nadal, e portaren quatre moltons, e faeren los escorxar, e escorxats penjarenlos el portxo. E la hu dels companyons, lo qual era de Sagorp, e hauia jugat e hauia perdut, pres un quarter de molto ab la fellonia, e mes lo en ast. E es costuma de Cathalans, que la vespra de nadal tot hom dejuna comunament, e no menja entro a la nuyt. E axi los almugauers aquells anaren percasar cols e peix e fruyta, que menjassen; e com foren venguts al vespre a la dita posada del portxo de senct Nicolau de Portopi, vaeren prop del foch hon ells deuien menjar lo quart de molto en ast. E marauellarensen e sen esquiuaren fort, e digueren: qui es aquest qui aquest quart de molto nos ha mes aci el foch? e aquell respos, que ell lo hi hauia mes. E perque ho hauets feyt, digueren ells? Perço, dix ell, com yo vull a nuyt menjar carn a desonor de la festa qui dema sera. E aquells reprengueren lon molt, e pensarensen, que si be ho deya, nou faria: e axi aparellaren llur sopar, e meteren llur taula. E aquell pres una toualloleta, e a laltra part del foch ell sasigue e mes sa touallola, e tuyt comensaren a riure e a xuflar, que cuydauense, queu faes per escarn. E com ells se foren asseguts e comensaren a menjar, aquell pres son quarter de molto, e val se posar dauant, e talla de la carn e dix: yo vull menjar daquesta carn a desonor de la festa qui a nuyt es e dema sera. E al primer boci ques mes en la boca vench li en visio un hom tan gran, que tocaua del cap al treginat del portxo, e dona li ab la ma tal per la cara plena de cenra, quenvers lo gita en terra, si que crida, com fo en terra: sancta Maria val! tres vegades; e jach axi com fos mort tot despoderat de sos membres, e hach la vista perduda. E los companyons lleuarenlo, e posarenlo sobre una flasada, e estech com a mort be entro a hora de mija nuyt.

E com lo gall canta, ell cobra la paraula e demana preuera. E lo clergue del dit lloch de senct Nicolau vench, e confesas ab ell molt deuotament. E lo mati de nadal ab prechs e ab requisicio dell porterenlo a la sgleya de madona sancta Maria de Mallorques; e dauant laltar ell se feu posar, e tot hom venial veure; e ell era aixi dibil, que neguns membres que hagues no podia moure ne ajudarsen, e la vista que hauia de tot perduda; e plorant pregaua lo poble, que degues pregar Deus per ell; e dauant tuyt ell manifestaua sos pecats e sos falliments ab gran contricio e ab gran dolor: si que tot hom e tota dona nauia gran pietat. E ordonas en la dita sgleya qui es en la seu, que tots dies sen digues Salue regina, entro fos mort o guarit. Queus en diria pus? que aço dura tro el dia de parici, que la seu fo plena de poble. E com lo preycador hach preycat, prega lo poble, que tuyt pregassen madona sancta Maria, que pregas lo seu beneyt char fill, que aquell dia beneyt mostras sos miracles sobre aquell pecador; e que tuyt sagenollassen, e els clergues cantarien Salue regina. E com lagren cantada, lome gita un gran crit, e los membres tots quants nauia exiren de llur lloch, si que be sis preueres lo hauien de tenir. E a la fi de la Salue regina, ab gran cruxit que donaren tots quants osos hauia en presencia de tuyt recobra la vista, e los membres li tornaren cada hu en son lloch adrets e bons. E axi ell e tot lo poble feu grans gracies a Deus daquell tant bell miracle que Deus e madona sancta Maria los hauia mostrat.
E axi lo bon hom anasen sa e dret. Perque cascu de vosaltres qui aquest miracle oyrets, qui axi fo manifest e pales, fets ne de vostre prou, e duptats lo poder de Deus, e esforçats vos de be affer: e guardats vos, que de feyt ne de paraula ne façats res contra lo nom de Deus ne de madona sancta Maria, ne dels seus beneyts sancts ne sanctes, ne de les festes qui son ordonades per la sancta slgeya romana.